Generació Z des de dins

Com es veuen els membres de l'anomenada Generació Z a si mateixos? Aquest és l'eix d'aquest reportatge d'acord amb els resultats d'una petita enquesta feta a alumnes de primer de Batxillerat de l'institut Guindàvols que demostra que hi ha diversitat d'opinions. 

Són nadius digitals, accepten la diversitat de gènere amb naturalitat, estan conscienciats amb les causes socials i mediambientals, parlen habitualment de salut mental i tendeixen a les solucions més pràctiques davant d’un conflicte, tot i que mostren certa fragilitat. Aquestes són algunes de les característiques de la Generació Z, els joves nascuts entre el 1994 i el 2010, també anomenats centennials per haver nascut durant el canvi de segle i, com diuen els experts, “amb un smartphone sota el braç”.

Però, què hi ha de cert en les definicions que llegim sobre aquest grup generacional de joves? Ho veurem a continuació amb els testimonis de l’alumnat de primer de Batxillerat de l’institut Guindàvols de Lleida; ara tenen 17 anys i ells mateixos ens expliquen la Generació Z des de la Generació Z.

Una bona manera de saber si els joves se senten identificats amb les descripcions que socialment s’han acceptat sobre els centennials és preguntar-los a ells. I això hem fet: dotze preguntes a 68 alumnes i 816 respostes.A la pregunta de si se senten nadius digitals, el 63,2% ha contestat que sí, amb un total de 43 alumnes, i el 38,2%, és a dir, 26, han dit que no i refusen pertànyer a una generació que ha nascut amb les pantalles i internet i això fa que no s’identifiquin amb el concepte de “nadiu digital”. Sobre l’acceptació de la diversitat de gènere i sexual, el sondeig revela una marcada predisposició favorable per part dels participants: 57 alumnes, el 83,8%, afirmen acceptar la diversitat amb naturalitat, mentre que una minoria d’11 la rebutja, el 16,2%. Sobre si se senten identificats amb una sexualitat oberta, el resultat torna a ser paritari, amb 33 respostes afirmatives, el 48,5%, i 35 vots expressen la seva negativa cap a l’obertura en l’àmbit sexual, és a dir, el 51,5%.Un altre tret característic que s’atribueix a la ‘Generació Z’ és la motivació professional de ser emprenedors. L’enquesta revela una resposta bastant igualada entre l’alumnat, ja que 36 participants afirmen el seu desig d’emprendre el seu propi negoci i 38, només 4 menys, diuen que no tenen interès a ser emprenedors.En relació amb el nivell de consciència amb les causes ambientals i socials, els resultats de l’enquesta posen de manifest una clara inclinació cap al sí: el 91,2% de les respostes són afirmatives, amb un total de 71, i només 7 respostes són negatives, el 10,3%. Pel que fa a la salut mental, sobre si els preocupa o no, la gran majoria diuen que sí, amb 61 respostes afirmatives; en contrast, un nombre molt més reduït, 7, no mostren preocupació sobre aquest aspecte.

Sobre l’addicció o preferència per les xarxes socials amb més ús entre els centennials com TikTok, Be Real o Instagram, el 63,2% de les persones enquestades reconeix la seva preferència per alguna d’aquestes plataformes, mentre que el 41,2%, vint-i-dos punts menys, indica que no hi tenen cap preferència d’ús o bé que no en són usuaris. Quan el jovent es lleva al matí i abans d’anar-se’n a dormir, també empra el mòbil i, segons l’alumnat enquestat, un total de 38 sí que passen una estona mirant el mòbil, mentre que només cinc alumnes han dit que no ho fan. A més, 29 participants assenyalen que només ho fan de tant.A la pregunta de si vols ser influencer o creador de contingut, només 3 alumnes, el 4,4%, han contestat que sí que els agradaria, en contraposició als 66, el 97,1%, que han dit que no. En general, a més, pel que fa a l’obtenció o recerca d’informació a través d’internet o l’ús de la intel·ligència artificial (IA) o el Chat GPT per dur a terme tasques, només 25 reconeixen que sí que ho utilitzen (el 36,8 per cent), mentre que 43, el 67,6%, indiquen que no les empren.Respecte a les preferències d’ús i activitats del temps lliure, el 82,4%, 56 alumnes, assenyalen que prefereixen passar la tarda fent esport o altres activitats a l’aire lliure en lloc de jugar a videojocs o utilitzar les xarxes socials, i el 25%, 17, manifesten una preferència pels videojocs o del mòbil per passar el seu temps d’oci. La darrera pregunta de l’enquesta fa referència a la tendència política de la Generació Z i, en aquest sentit, de les respostes rebudes, 25 alumnes, el 36,8%, indiquen la seva preferència cap a les polítiques de dreta i un nombre superior, amb 45 vots, el que representa el 66,2%, expressen la seva proclivitat cap a l’esquerra.

Com és el futur que s’imaginen els centennials?. Segons Gerard Serradó, professor de Filosofia de l’institut Guindàvols, “la Generació Z no tindrà descendència perquè troba que els fills són una mala inversió i una gran despesa i, a més, és una generació que viu una època en la qual no es té temps per tindre fills; volen viure la vida”.Serradó parla també del nivell acadèmic d’aquests estudiants i argumenta un concepte anomenat “inflació de notes”. “Fa referència al fet que els alumnes treuen molt bones notes, però el seu nivell de coneixement és més baix; tanmateix, el professor de Filosofia afirma que “és un problema d’exàmens perquè es demanen una sèrie de coneixements clàssics que avui en dia ja no fan falta”.Per a acabar, el docent de Filosofia del Guindàvols creu que en l’àmbit laboral “la Generació Z té moltes expectatives respecte als ingressos i volen treballar poc i cobrar molt, i això no és així”. “És una generació que viu amb el mòbil a la mà, forma part d’ells i és el seu univers”. Però, res és blanc o negre i s’ha de tenir confiança en els joves perquè el futur està a les seves mans. Viuran coses que fa pocs anys eren inimaginables, com els ha passat a les generacions anteriors, les quals són responsables de transmetre els errors comesos amb l’objectiu de no repetir-los i sense perdre mai de vista que de tots els avenços que esdevindran, la clau està a fer-ne un bon ús.

A Instagram trobem multitud de perfils de joveníssims emprenedors que suposadament triomfen a la xarxa venent productes, oferint serveis i hipotèticament guanyant molts diners. Sí que n’hi ha que en guanyen, però la pregunta és: tothom pot ser emprenedor tal com es mostra a les xarxes. La resposta la té Antoni Vila, professor d’Economia del Guindàvols.

Emprendre està de moda i ho pot fer tothom?

Tothom pot ser emprenedor, però no crec que a tothom li agradi ser-ho. Una cosa és ser emprenedor i l’altra empresari. Actualment, per emprendre necessites un nivell d’implicació i de sacrifici que no totes les persones volen assumir. N’hi ha que prefereixen viure amb menys incertesa i riscos, i cerquen més seguretat i menys sacrifici, perquè els emprenedors estan, com es diu ara, 24/7 treballant o pensant amb la seva idea o projecte. Per tant, per la meva experiència, no és aconsellable que tota persona creadora endegui un projecte d’emprenedoria.

És més fàcil emprendre avui dia amb la tecnologia actual?Sí, la tecnologia ha facilitat l’emprenedoria perquè tens accés a molta més informació, a molts models de negoci i tens moltíssima més informació de la que s’ha tingut mai. Per tant, ara hi ha més eines per ser emprenedor. Però, per altra banda, també hi ha més competidors. Estem en un món global i quan tens una idea d’empresa estàs exposat a la competència per tot el món i, llavors, l’èxit esdevé més difícil. Així i tot, sí que és veritat que ara hi ha moltes més eines per a poder analitzar i dissenyar un model de negoci.I com s’aprofiten les oportunitats i la informació que ens donen les tecnologies per a l’emprenedoria?

Això no és fàcil, ja que el jovent encara està molt polaritzat perquè, malgrat que els agrada la idea d’emprendre, són pocs els que realment s’enfoquen i se sacrifiquen. La filosofia de vida de la gent jove actual és la de prioritzar el desenvolupament de la seva personalitat i benestar i, per tant, l’esforç que suposa desenvolupar una idea d’empresa no acaba de quallar; amb les prioritats que hi ha avui en dia de no guanyar tant i gaudir més de la vida, això no encaixa massa amb el projecte d’emprenedoria.

Pensa que aquesta característica pot tenir relació amb el país de residència? És a dir, és diferent la mentalitat emprenedora d’una persona dels Estats Units, d’Espanya o d’un altre país?

El lloc de naixement i la personalitat de cadascú marquen les probabilitats d’èxit d’un negoci. La personalitat influeix en la forma d’emprendre i també cal dir que hi ha societats més avesades que altres a crear empreses. Catalunya ha estat territori d’emprenedors, i també els americans, tot i que amb un altre perfil. Les condicions geogràfiques i de caràcter, poden afavorir o no al desenvolupament d’un negoci perquè es requereix un caràcter que et provoqui una inquietud per a millorar i aconseguir coses, i estar disposat al sacrifici i fer cas a la intuïció.

Per acabar, creu que hi ha suficient formació en emprenedoria?

Al jovent d’avui dia sí que se l’educa per a ser emprenedor i encara se l’hauria de formar més en això. Emprendre no és solament crear una empresa sinó que és intentar fer qualsevol cosa nova. Per exemple, un escriptor que crea un llibre emprèn perquè crea un projecte, i després intenta comunicar i vendre; no té per què ser un empresari. La idea que s’ha de transmetre és que qualsevol feina que es faci per a intentar fer coses noves és emprendre. Estem en un món molt canviant i canviar és una part de la naturalesa humana. Crec, doncs, que tothom hauria d’emprendre.

El punt de vista dels estudiants de Secundària