Els viatgers del ferrocarril

PerEl tren

no va sortir puntual, a la gent semblava no importar-li, era com si a ningú l’atrapés la pressa, simplement es deixaven portar pels sotracs de la via i pel paisatge. El ferrocarril circular de Rangun és el trajecte que recorre la ciutat pel seu perímetre fins a arribar de nou a l’estació central, un viatge que dura tres hores. El tren és una de les maneres més barates, després de l’autobús, de desplaçar-se amb transport per la capital, i també és una bona manera de veure el dia a dia dels seus habitants. Tot i que el recorregut es podia fer llarg i també lent, era fàcil entretenir-se en aquell món nou. La vida quotidiana dels passatgers es barrejava amb la nostra curiositat, a l’imaginar què feien, a què es dedicaven, quina era la seva propera parada. Els vagons s’omplien i es buidaven amb fluïdesa. Si a dins es notava el bategar i el ritme d’una ciutat, a fora els mercats se succeïen a tocar de les vies, els camps de conreu impregnaven de verd el paisatge i els barris, atapeïts, feien notar el canvi d’un país, Myanmar, l’antiga Birmània, que està en plena ebullició.