Ser puntual per no perdre el tren
La puntualitat és una característica que distingeix senyores i senyors, que, a fi d’evitar esperes innecessàries i preveient que qui arribi a la seva hora no perdi més temps del previst, genera bona disposició en el proïsme així com una gran sensació d’estima cap a la seva persona.
Històricament la puntualitat britànica ha estat el paradigma de la bona diligència. Phileas Fogg, el personatge anglès de Verne, sempre amb un rellotge de butxaca en mà, va fer la volta al món en 80 dies sense desviar-se ni del rumb ni del temps que necessitava per assolir la fita. No obstant això, els britànics no són els únics. El filòsof prussià Enmanuel Kant (1724-1804), precursor de l’idealisme alemany, era un home tan puntual que el consideraven el rellotge humà.
Ser impuntual és ser desconsiderat?
La puntualitat és l’habilitat que tenim tots, sí, tots, per coordinar una trobada a l’espai temps. No significa que un retard puntual per motius aliens a la pròpia voluntat suposi un greuge, però, ser impuntual per regla general és treure importància a la persona amb qui hem determinat la trobada.
Diana Delonzor, autora de «Never Be Late Again», ha dut a terme enquestes sobre la percepció del temps per investigar sobre la puntualitat i la impuntualitat, i a partir d’aquí se n’extreuen algunes conclusions sobre la personalitat. Per exemple, que les persones puntuals tenen més autocontrol, són més previsores i es tenen menys estrès.
La puntualitat dels superherois
Per descomptat que una de les qualitats més grates d’un superheroi és arribar a temps per salvar el personal. A la pel·lícula de Superman (Richard Donner, 1978), Superman arriba tard per salvar Lois Lane d’un terratrèmol. Un error que compensa combatent la rotació de la Terra i amb això fa que el temps vagi cap enrere. Deixant de banda la incongruència física, l’error del superheroi per antonomàsia no es torna a repetir mai més.
Puntualitat en l’empresa
Segons una enquesta elaborada el 2016 per Wave Application -una app basada en la geolocalització que facilita la trobada entre persones- i realitzada a més de 150.000 individus, el 64 % dels espanyols reconeix que sempre arriba tard entre 5 i 15 minuts a una reunió o una cita. Però el compromís de qualsevol entitat envers els seus clients és un molt més significatiu per al ciutadà. Un retard, una confusió en l’horari… amb un amic és tolerable, però en canvi és imperdonable quan és el client el que paga i rep un mal servei que, de vegades, pot començar amb una terrible impuntualitat. Quantes vegades hem trucat a un professional perquè vingui a casa i ens ha tingut com fóssim ostatges esperant-lo? Com podem ser objectius amb un servei si el primer que en percebem és que funciona amb retard?
El ferrocarril: origen de la puntualitat
Fins a mitjans del segle XVII cada ciutat tenia la seva pròpia mesura del temps i tant era l’hora. Però quan els trens van començar a connectar unes ciutats amb les altres, a Anglaterra va fer falta estandaritzar la mesura del temps i unificar-la amb altres ciutats. Així, els viatgers i els empleats del ferrocarril sabien a quina hora arribava o sortia un tren. Si no volien perdre el tren, calia ser puntual.
En aquest sentit, empreses com Renfe han adquirit un compromís voluntari de puntualitat que implica la mateixa empresa de manera pecuniària. És a dir, devolucions del 50 % en l’AVE si el retard és de més de 15 minuts i devolució del 100 % en cas que la demora superi els 30 minuts. Altres empreses logístiques com Seur o Domino’s Pizza ja han entrat en aquest procés en què el compromís amb l’usuari és un compromís amb el temps.
Renfe aplica aquesta política de conciliació amb el temps de l’usuari d’una manera transparent, posant a disposició dels seus clients d’AVE, Alvia, AV City, Euromed, Altaria, Intercity (LD), Talgo i Trenhotel diferents opcions per rebre la seva indemnització en cas de retard en el seu tren. Un compromís únic, tot i que, com veiem, ja hi ha altres empreses logístiques com Seur o Domino’s Pizza que han entrat en aquest procés de compromís amb l’usuari. I és que, com bé saben vostès, «Time is money».