Impuls a la modernització

De gran oportunitat per modernitzar l’agricultura i ramaderia es qualifica l’arribada dels fons europeus Next Generation. Un manà de milions que aspira a reactivar una economia que ha pagat la cara factura de la pandèmia. Però no és una injecció econòmica més. L’objectiu és més ambiciós: transformar el sector agrari en verd, digital i resilient. Com a palanques, el coneixement, la innovació i la digitalització a les zones rurals del país, per frenar el despoblament i contribuir al reequilibri territorial.

“La valoració dels fons és molt positiva, ja que el sector agrari és un dels més beneficiats”, assenyala Magda Torrens, directora del sector agrari de Banc Sabadell a Lleida. Afecta els quatre grans eixos. En el primer, transició ecològica,“si prenem com a exemple la fruita, fa anys que es duu a terme un esforç per tal que la producció sigui més sostenible, alhora que cada cop es demana més fruita ecològica”. Quant al segon eix, que pivota sobre la transformació digital, avenços tecnològics com els drons o controls GPS “tenen un doble objectiu, reduir costos i reforçar el respecte al medi ambient”.

En el cas del tercer àmbit, la cohesió social i territorial, “el potencial que ofereix el territori lleidatà és clau per a la indústria agroalimentària”. I, pel que fa al quart àmbit, la igualtat de gènere, “es constata la creixent incorporació de la dona a l’agricultura, cada cop més està al capdavant d’explotacions agropecuàries o en càrrecs directius”, afirma.

Els fons obren, doncs, un ventall de possibilitats als pagesos de casa nostra per guanyar eficiència. “Al Banc Sabadell des del primer moment hem anat sensibilitzant els nostres clients que treballin en aquests projectes per optar als fons, ja que són subvencionats”, remarca Torrens. “Per això hem establert contactes amb entitats, hem organitzat jornades formatives i disposem d’un web específic on incloem les novetats. S’han dut a terme visites a clients per tal d’informar-los del tema, i plantejar-los quins projectes tenen per tal de veure com es poden adaptar”, desgrana Torrens.

En general, “l’agrari i ramader és un sector que rep moltes ajudes, sigui per la Pac o les organitzacions de productors a través de fons operatius”. Tot plegat es tradueix en una profusió de programes de subvencions importants “i la banca pot ajudar a finançar les inversions abans no arribin els ajuts”, assenyala.

Uns ajuts força diferenciats segons si s’orienten als petits productors o a les grans empreses, com integradores o cooperatives. En el cas del petit agricultor, “recentment s’han sol·licitat els ajuts per mitigació del canvi climàtic, existents des de fa uns anys”. Hi ha innovacions, però. “L’administració ha utilitzat una línia que ja existia, però l’ha dotada de més pressupost. Així, si fins ara se subvencionava el 40% del cost d’una placa solar, enguany la subvenció puja al 75 o 80”, explica la directora. Per tal d’agilitar les inversions, “facilitem el finançament abans que arribi la resolució per atorgar l’ajut”.

No és estrany, doncs, que el producte on s’han sol·licitat més ajuts sigui precisament “la instal·lació de plaques solars, en explotacions ramaderes o magatzems”. L’altre ajut estrella es destina “al tractament de purins per trobar solucions a la problemàtica de les dejeccions ramaderes”. Quant als grans projectes que afecten les grans empreses, “estem a l’espera de totes les convocatòries de les diferents administracions”. Com en altres àmbits de la societat, el món rural del segle XXI ha de ser digital o no serà. “Estem treballant de forma molt activa en la transformació digital, accelerada per la pandèmia. L’accés a la digitalització ens obre noves possibilitats, sobretot de cara als més joves.

En poblacions petites ho valorem en positiu, ja que considerem que així s’arribarà a tot el que ens necessita. El repte és que no hi hagi cap poble incomunicat digitalment”. Fet i fet, es dibuixa un futur ple de reptes on més que mai és essencial l’assessorament expert i personalitzat. “Les inversions s’han de fer de forma adequada. L’agrari és un sector que té uns trets específics i s’ha de fer de tal manera que el finançament s’adapti a aquests trets. Per això és important conèixer l’explotació per proporcionar-los la millor solució”, reflexiona. En qualsevol cas, cada cop més es recorre al finançament per tal de créixer com a empresa. “En joves agricultors jo diria que és generalitzat. Necessiten finançar-se sobretot si volen crear una empresa o ampliar l’explotació”.

Poder afrontar les despeses abans d’obtenir ingressos

Per fer front a despeses anuals, com fitosanitaris, adobs o assegurança, Banc Sabadell diposa de productes a curt termini com Flexiagro. “Per exemple, si es té present que la mà d’obra suposa un 20% dels costos i es concentra a l’estiu, avancem els diners per afrontar les despeses de la collita”, comenta.

A llarg termini, un producte és el préstec plantació BS per cultius llenyosos. Té 3 o 4 anys de període de carència, “ja que entenem que en el cas d’un nou cultiu l’arbre no comença a produir fins al tercer any de plantació.Així donem un marge per pagar les quotes”. Novetat és el rènting agroalimentari, on es recorre a la formula del rènting d’aquells actius que s’utilitzen en una propietat, com ara la maquinària agrícola. Tal com adverteix Torrens, “és important abans de contractar el producte veure si encaixa, perquè hi ha inversions que, al ser subvencionables, no es poden acollir a fórmules de rénting o lísing.”.

Una vintena d’oficines especialitzades

Si el repte és que el sector agroramader sigui més competitiu, com hi poden contribuir les entitats financeres? “La clau és que hi hagi una especialització sectorial”, sosté Torrens. “Cal que l’oficina parli l’idioma de l’agricultor i que sigui capaç de traslladar-lo a l’idioma bancari. Es fa una feina d’acompanyar el client en totes les decisions, d’estar al seu costat”. En paral·lel, “estem creant oficines especialitzades en el negoci agrari, amb personal format i productes concrets i ara per ara en disposem d’una vintena”.

Fórmules presencials que coexisteixen amb banca online, correu electrònic o, cada cop més, whatsapp. I que es posen al servei d’un sector agrari lleidatà que ha salvat els mobles. “En la fruita i el porcí han anat força bé. I, tot i que enguany les gelades han afectat força la fruita, atès que és extensiu a Europa, cal preveure que els preus seran més alts”.