Col·legis, o com protegir els interessos dels associats per prestar un servei de qualitat
En un entorn laboral cada cop més especialitzat, l’accés a alguns treballs o professions exigeix estar integrat en un col·lectiu que garanteixi la seua solvència professional davant el consumidor o client.
Col·legiar-se és un requisit obligatori en professions lliberals que tinguin a veure amb temes legals, sanitaris o tècnics, com metges, enginyers, arquitectes, advocats o gestors. A canvi d’una quota, els col·legiats veuen preservats els seus interessos, acrediten la qualitat dels serveis que brinden i poden accedir a una formació que els permet estar al dia.
El seu pes en l’economia no és menor. Generen gairebé el 10,7% del valor afegit brut (VAB) total i suposa el 16,7% del teixit empresarial. A Catalunya, existeixen 126 col·legis, dels quals Lleida en té de 13 propis així com diverses delegacions, segons es desprèn de la guia d’entitat de Justícia. Fet i fet, emparen un col·lectiu que avança cap a l’equitat de gènere. Així, sis de cada deu col·legiats són dones, un 86% dels col·legis té una o dos dones en la junta de govern i un de cada tres té degana o presidenta, revelava un estudi presentat per l’associació Intercol·legiat dels col·legis catalans. Tanmateix, encara hi ha camí a recórrer, de manera que es plantegen mesures com fer servir llenguatge inclusiu en totes les comunicacions, impulsar la creació d’observatoris sobre l’equitat de gènere, programar activitats formatives o implantar protocols per actuar davant de discriminacions.
