Resposta a un lector

> Resposta a la carta "Sr Ros, avui m'han atropellat a la vorera"

SR. DIRECTOR:

Cartes com la seva ajuden a conscienciar les persones que són usuàries de les bicicletes de la necessitat de circular pels carrils bici i/o per la carretera. L’ordenança de Civisme de la ciutat de Lleida, d’acord al que s’estableix a l’ordenança municipal de Trànsit i d’ús de la via pública, determina que està prohibit anar en bicicleta sempre que suposi perill, manca de respecte o molèsties a les altres persones. Quan no hi hagi carril bici o no sigui possible l’ús de la calçada, les bicicletes podran circular per la vorera, amb determinades condicions, basades en el fet que la prioritat és respectar la preferència dels vianants, que s’ha d’anar a la velocitat adequada i evitar circular a menys d’un metre dels vianants. És cert que en algunes ocasions existeix un comportament incívic per part dels ciclistes que comporta conflictivitat. Els agents cívics i la Guàrdia Urbana actuen davant les infraccions que evidencien perillositat amb les sancions corresponents. El més destacable, però, és la sensibilització i l’educació viària que promouen per a una millor convivència. La prioritat de l’Ajuntament és la seguretat en la mobilitat, tant per als vianants com per als ciclistes i conductors.

La regidoria de Promoció i Gestió de l’Habitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat està treballant en el Pla de Mobilitat Urbana, que ja recull l’increment dels desplaçaments en bicicleta. Actualment, a la ciutat hi ha 37,15 km de xarxa ciclable, que cada any es va incrementant.

Per facilitar la circulació d’aquest mitjà de transport, s’estan desenvolupant dues línies d’actuació: d’una banda, s’estan fent carrils bici en les vies bàsiques de la ciutat que separin la circulació de les bicicletes de la de vianants i dels vehicles. S’està executant el carril de l’eix Nord-Sud, que ja està en marxa a l’avinguda de Balmes, amb la connexió entre la rambla d’Aragó i la plaça de Ricard Viñes i del qual enguany s’executaran més trams. D’altra banda, es treballa en la pacificació de carrers secundaris, reduint la velocitat de vehicles perquè les bicis puguin circular per la calçada sense envair la vorera. L’aparcament de les bicicletes (i motocicletes) també ha augmentat, amb una mitjana de 5,3 places per cada 1.000 habitants, per evitar que no hagin d’estacionar ocupant la vorera. La redacció del Pla de Mobilitat Urbana compta amb la participació d’agents socials, econòmics i ambientals de la ciutat per avaluar les necessitats i els interessos dels diferents col·lectius i trobar solucions consensuades. És evident que la mobilitat en bicicleta és un apartat en el qual s’ha d’aprofundir per fomentar el seu ús segur i sostenible i conciliar la circulació de bicicletes, conductors i vianants.

Abans de cloure aquest escrit, Sr. Ribal, lamento algunes de les afirmacions que inclou en la seva carta, amb les quals estic totalment en desacord i considero desafortunades. Redactar un decret al respecte o el Pla de Mobilitat de la ciutat, com li acabo d’exposar, no depèn dels incidents que li puguin passar a persones del meu entorn. Primer, perquè ha de saber que, com a alcalde, per a mi tots els ciutadans són iguals. I en segon lloc, perquè malauradament fa uns anys li va succeir un accident d’aquestes característiques a un membre de la meva família. La seguretat física en l’espai públic implica les dues parts: l’administració en el disseny de la mobilitat, les mesures educatives, etc., i la ciutadania, amb una conducta que ajudi a una millor mobilitat i a la cohesió social. Per això, hem de treballar conjuntament per afavorir i ser més sensibles vers una mobilitat activa.