On vas, moda?

Un servidor de vostès ha de reconèixer que hi ha alguns temes que li costen d’entendre, com és el cas del tema central d’aquest número: la moda. Mai he entès els espectacles d’algunes passarel·les, plenes d’excentricitats que mai, en el que porto de vida, no he ni intuït pel carrer. Però dec ser jo, que potser no sé interpretar o valorar prou bé vestits de cartró, personatges a vegades andrògens caminant com si el terra fos lava o jaquetes de plomes plenes de forats.

El que sí que m’interessa més és tot el que genera, i que tractem en aquest número. La moda sobreprodueix barat, a preu ridícul, en camps de treballs asiàtics. Ens arriba en grans contenidors i acabem pagant preus en ofertes que mai sabem si són poc o molt.

Diuen els estudiosos de la matèria que la mitjana d’ús d’aquest fast food de la roba, amb peces al cèntim, és de set usos abans de llençar al contenidor. I diuen altres estudiosos, ara de l’Associació Ibèrica del Reciclatge Tèxtil, que cada any i només al nostre país llencem 800.000 t de roba. Si ens posem a calcular els litres d’aigua que calen per fabricar uns texans i la gasolina i el CO2 que gastem i generem per portar-los d’Àsia, segurament ens posaríem les mans al cap.

Massa insostenible. En aquest sector l’economia circular sembla més una utopia que una possibilitat.I és aquí on ha d’entrar la tecnologia. És aquí on necessitem parar màquines i recordar que de planeta només en tenim un, i que ja fa dies que pateix.

És aquí on la tecnologia, ben aplicada, pot ajudar a evitar la sobreproducció, i on la intel·ligència artificial ha de preveure quanta roba necessitarà la població. On haurem de valorar si cal tenir roba real a les botigues, si podem reciclar més i millor i si cal començar a fer campanyes de conscienciació per explicar què li costa al planeta portar uns pantalons barats pels oceans. On vas, moda? Cap al canvi?