Els grans reptes digitals

A Vint-i-dos les temporades van de curs en curs. Comencem amb l’inici escolar, al setembre, i acabem al juny. Al juliol i a l’agost fem vacances.

Com si fóssim estudiants. De fet la nostra generació serà estudiant tota la vida, a còpia de reciclatge laboral constant. A principis de curs vam entrevistar el rector de la Universitat de Lleida, el Jaume Puy, que acaba de revalidar càrrec.

Li vam preguntar sobre l’agilitat de la UdL davant de nous formats i centres d’educació a distància, plenament digitals. La seva resposta va ser que, quan va començar la pandèmia la Universitat va poder idear, en qüestió d’hores, tot un sistema d’educació online a través d’una plataforma digital. Un encert.

Però encara hi ha marge de millora. Ho afirmo no ara com a editor de Vint-i-dos, sinó com a professor associat a la nostra Universitat. I és que una Universitat com la de Lleida, tan gran, amb tants centres, tants sistemes, tants portals propis i plataformes independents i tantes formalitats, pot resultar –i és– aclaparador per a molts dels que hi treballen i encara més dels que han de fer algun tràmit de forma assídua.

És només un exemple. I aquesta és, en part, una de les qüestions que haurà de resoldre la nova vicerectora d’Estratègia Digital i Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Universitat de Lleida, la Marta Oliva. Oliva està alineada amb canvis d’estratègia i d’estructura.

Des de la digitalització de les classes als models híbrids, al pas de les TIC de ser eines de suport a vegades temporal a ser eines estratègiques. La Universitat, que de tan gran a vegades pot ser lenta de moviments, haurà de fer una reflexió profunda. I ara és el moment idoni.

Ara, amb una experta que impulsi les tornes del canvi digital que necessita la nostra Universitat per seguir sent encara més competitiva i engrescadora. Si em permet, un consell: unió.