Divulgar ciència a Lleida

Els científics sempre publiquen els seus resultats en revistes especialitzades tot utilitzant uns codis propis, en un context sotmès a la crítica i a la revisió per part d’altres investigadors del mateix camp, però també a resguard de l’escrutini de l’opinió pública. Però això no vol dir que la ciència sigui un sistema tancat. Al contrari, la ciència és una activitat social que incideix en els detalls més minsos de la vida quotidiana.

La salut, l’alimentació, les comunicacions o fins i tot el benestar emocional són deutors permanents d’una ciència que intenta entendre el món per a poder transformar-lo. Per fortuna, professors, periodistes, escriptors i científics amb vocació divulgadora ens ajuden a descodificar la ciència, a fer intel·ligible allò que no és intuïtiu. Així, per exemple, hem accedit a conèixer la forma i els moviments dels astres, l’estructura de la matèria, les lleis físiques o els fonaments de la salut i la malaltia.

Res de tot això estava a l’abast de la gent fins fa poques dècades, quan la majoria lliurava l’enteniment a mites religiosos i interpretacions màgiques. Avui la gent està interessada en informació veraç, el periodisme científic substitueix els horòscops i els programes de divulgació científica de ràdio i televisió competeixen amb els reality. La mala notícia és que aquests elements educatius s’han trobat amb la competència deslleial de les xarxes, que funcionen sense filtres ni propòsits educadors.

Debats sobre les vacunes o el clima han caigut en mans d’opinadors que acullen missatges simples sobre els assumptes complexos. La banalització del coneixement contamina fins i tot la política, que sovint no entén que el ritme de la ciència no segueix cicles electorals sinó generacionals. Pel que fa a Lleida, la divulgació científica mostra bons signes de vitalitat i espais propis com la Ciència al Carrer, trobada anual de divulgadors amb els escolars catalans que s’ha reproduit en altres ciutats; Fem Ciència a l’Escola, reunió de petits indagadors de 3 a 12 anys; Mercatec, pels apassionats per la tecnologia; la Setmana de de la Ciència, coordinada per departaments universitaris i centres educatius; o la feina que fan equipaments permanents com el COU del Montsec o els museus de Conca Dellà i Coll de Nargó, o les exposicions temporals i xerrades que organitza CaixaForum.

I també les activitats que organitza l’IEI: cicles de divulgació a Lleida i al territori, les entrevistes “La Ciència qui la fa?”, accessible a la xarxa. En suma, a pesar de les limitacions, a Lleida fa temps que intentem jugar en aquesta lliga amb el compromís de tot tipus d’actors: científics en exercici, professorat, o simplement persones preocupades per comprendre la natura. //