Descentralització, la democratització de les democràcies

Des que Thomas Hobbes, a mitjans del segle XVII, va publicar el llibre Leviatán (o la materia, forma y poder de un estado eclesiástico y civil) on va formular la teoria del contracte social, el món i les democràcies a mesura que van anar guanyant adeptes van crear un sistema que oferia un relat guanyador: “L’Estat et garantirà el progrés econòmic, social i de seguretat, solament necessitem que ens deleguis el teu poder.” Les teories econòmiques –l’escola austríaca, la marxista o la tercera via, entre d’altres– així com l’equilibri ideològic aconseguit al llarg dels darrers segles, des de la socialdemocràcia fins al liberalisme, han dut el món a fites impensables de progrés, creixement i benestar de manera continuada. Aquest centralisme de Hobbes que el món va adoptar, a priori i sense aprofundir gaire, ha estat el pal de paller per entendre i conceptualitzar aquest centralisme. Ara bé, si fem una ullada més precisa, ens adonem que aquest beneït centralisme de poder ha estat condicionat per la condició humana, que si bé i de manera general podem creure en el bé comú, alguns estrats poblacionals i personatges històrics l’han utilitzat cruelment contra el món, contra els humans i avui ja podem dir que també contra el planeta.

No podem descuidar de dir que aquesta delegació de poder l’hem delegat també als extrems, des del comunisme fins al feixisme. No cal dir el resultat d’ambdós quan aquests han estat dominadors.Avui, encara gran part del món es troba dins d’aquest centralisme “beneficiós i protector” de Hobbes. Aquí rau un dels pilars per comprendre el gran distanciament intergeneracional que podem constatar en la nostra quotidianitat i al món.

I el que encara és defensat, per interessos macros, per una gran part del món, l’altra petita part ha descobert amb la tecnologia un empoderament i autosobirania que resta frenada per aquesta majoria. L’arribada de la tecnologia blockchain, com a pilar clau d’una governança descentralitzada global i democratitzadora, ha tingut multitud d’agents i actors en contra i en lluita fraternal als últims anys. Així i tot, la tecnologia blockchain ja és imparable.

Avui, ja tenim elements nascuts d’aquesta tecnologia que ofereixen una via de democratització de les societats i la llibertat de les persones perquè aquestes siguin dominadores dels seus actius i no depenent de l’anomenat centralisme. Així, les criptomonedes, la tokenització dels actius, els NFT, les blockchains, les DAO, les finances descentralitzades i altres, emergeixen no solament per democratitzar les democràcies, sinó i també per garantir la seguretat, retornar la confiança i liquar aquell centralisme. A més a més hem vist néixer el Metavers, un més enllà de l’univers que ens permetrà als individus autogovernar-nos, ser garants dels nostres actius i no depenent de poders centralitzadors.Això sí, per aconseguir-ho haurem de vèncer la mutació del Leviatan per fer-se dominador d’aquesta descentralització.

Tenim un exemple de l’èxit mutant d’aquest, Internet: és descentralitzat, va ser creat per oferir llibertat al món i si bé ha resultat ser un èxit mundial i l’instrument de progrés principal, ha estat dominat per uns pocs i centralitzadora dels actius de la gran majoria.Paradoxalment, som a l’inici d’una altra revolució i si aprenem dels errors de la primera som al carrer de la llibertat dels individus i la democràcia col·lectiva. No tornem a perdre l’oportunitat que la tecnologia, i perquè no dir-ho el Metavers, ens ofereix.