Lleida, pionera en innovació sanitària

En el conjunt de subsectors, les dades conviden a l’optimisme en tots ells. Les farmacèutiques catalanes segueixen sent la punta de llança del sector, representant al voltant del 25 per cent del volum de negoci i aconseguint importants fites, com la pròxima comercialització d’una vacuna per combatre la covid desenvolupada per Hipra. Els altres actors també han notat un significant impuls els darrers anys: les start-ups tecnològiques varen aconseguir captar l’any passat prop de 450 milions d’euros, d’on s’ha de destacar que gairebé un 75 per cent d’aquesta inversió va provenir de fons de capital risc, evidenciant la fortalesa de l’ecosistema.

En l’àmbit de la recerca, Catalunya segueix estant a l’avantguarda d’Europa, on els centres d’investigació i centres tecnològics continuen realitzant una activitat frenètica que, com a exemple, suposa que el 75 per cent dels assajos clínics que es realitzen a l’Estat es facin aquí. En definitiva, les condicions de l’ecosistema de salut a Catalunya suposen una oportunitat de millora en la qualitat de l’atenció sanitària, de la qual Lleida també és partícip.

Reptes de la salut a Lleida

Malgrat les dades macroeconòmiques presentades, segueixen existint reptes conti nus en el sector de la salut a Lleida. Aquests desafiaments es recullen de manera clara en el pla sanitari 2021-2025 de la Regió de Lleida realitzat per la Generalitat de Catalunya, on es destaquen quins són els reptes més importants i prioritaris relacionats amb la salut dels ciutadans i per al propi sistema sanitari lleidatà.

En relació amb els ciutadans i els pacients, cal destacar tot el que fa referència al foment d’estil de vida saludable, incloent polítiques de promoció d’activitat física, nutrició saludable i la desincentivació d’hàbits no saludables com són el consum del tabac i l’alcohol; així com l’increment del suport en la salut mental i la cronicitat i l’obertura de vies per mitigar efectes relacionats amb la contaminació ambiental i l’emergència climàtica. En el cas del sistema sanitari, els aspectes més rellevants són el foment de l’atenció integrada posant la persona al centre de la seva salut i del sistema, reduint la fragmentació del procés assistencial i integrant-hi la perspectiva de gènere, i l’impuls al desplegament de la salut pública, afavorint la col·laboració entre els actors públics i propiciant la cura dels professionals de la salut com a actors fonamentals de la prestació dels serveis de la salut.

Atenció integrada

En el marc d’aquest pla sanitari per a la Regió de Lleida, el centre tecnològic Eurecat participa activament en diversos projectes de salut digital amb actors tan rellevants com l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), fundat l’any 2004 mitjançant un conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida i el sistema sanitari català, amb l’objectiu de crear sinèrgies entre la investigació bàsica, clínica i epidemiològica, fent de la investigació biomèdica un motor clau per millorar la pràctica clínica actual. En l’àmbit de l’atenció integrada i l’atenció a la cronicitat, actualment Eurecat participa en el projecte METASLEEP, que pretén millorar la gestió dels trastorns respiratoris durant el son en el control de la hipertensió sistèmica. En concret, Eurecat ajuda a l’IRBLleida en la utilització de tecnologies de salut digital per analitzar, testejar i escollir les tecnologies adequades per a l’adquisició de dades de pacients remots i que garanteixin l’èxit del monitoratge remot a través de dispositius electrònics que permetin monitoritzar de manera eficient el son del pacient i que aportin dades a un repositori centralitzat per a la seva anàlisi, amb la finalitat d’ajudar a crear un nou model d’atenció per al maneig clínic integral de la hipertensió.

El projecte posa en rellevància les polítiques de salut digital que permeten recollir dades de pacients de manera remota i utilitzar dades de sensors per avaluar de manera molt més precisa la salut del pacient. Aquesta tendència és rellevant en molts projectes i cal remarcar la importància de dos aspectes clau per a l’èxit d’aquest tipus de sistemes. Per una part, s’ha que tenir en compte que tots els aspectes de seguretat i privacitat de les dades dels pacients han de quedar garantits per aquests sistemes, la qual cosa suposa una part molt important en el seu disseny.

Per una altra part, cal que aquests sistemes siguin capaços d’integrar-se en els sistemes digitals ja existents tant a nivell hospitalari com de sistema sanitari, per tal de poder proporcionar una atenció integrada real, en un escenari on la interacció entre diferents sistemes digitals de salut esdevé un dels aspectes clau en el seu èxit o fracàs. El projecte METASLEEP està liderat pel Dr. Ferran Barbé i pel Dr. Manuel Sánchez de la Torre, per part de l’IRBLleida, i el cap de la Línia d’Innovació de Salut Digital d’Eurecat, Jordi Escuder, està al capdavant de la participació del centre tecnològic.

La intel·ligència artificial

Sens dubte, dintre del conjunt de les tecnologies digitals, en l’actualitat, la intel·ligència artificial és la tecnologia que més futur té en l’àmbit biomèdic ja que ha de permetre definir nous algoritmes, basats en dades clíniques, dades òmiques (genòmiques, transcriptòmiques, metabolòmiques i lipidòmiques) o dades d’imatge, entre altres, que permetin millorar la prevenció i tractaments de patologies i reforçar la medici na 5P (personalitzada, predictiva, preventiva, participativa i psicocognitiva). Actualment, Eurecat col·labora amb dos projectes de l’IRBLleida aplicant aquesta tecnologia per tal de generar nous algoritmes que ens permetin avançar en l’àmbit biomèdic.

El primer d’aquests projectes s’emmarca dins del programa CaixaResearch de la Fundació La Caixa i té com a objectiu millorar la com prensió de la malaltia d’Alexander, una malaltia rara, d’origen genètic, que destrueix de manera progressiva la substància blanca del cervell i les neurones, cosa que provoca alteracions neurològiques i causa la mort. Aquest trastorn és degut a mutacions en la proteïna àcida fibril·lar glial (GFAP) present en els astròcits, un tipus de cèl·lules glials que són essencials per al funcionament correcte del sistema nerviós. El projecte investiga com les mutacions de GFAP en els astròcits arriben a causar importants danys tant en aquestes cèl·lules com en les neurones, centrant-se en l’estudi del paper de les vies metabòliques in volucrades en l’oxidació de proteïnes i lípids en el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Dins d’aquest marc, l’equip d’Eurecat està desenvolupant nous algoritmes per millorar el tractament i l’anàlisi de les dades metabo lòmiques i lipidòmiques permetent l’obtenció de resultats molt més fiables i reproduïbles, ja que aquest és un dels principals proble mes que els investigadors es troben a l’aplicar tècniques d’alt rendiment. Es tracta d’un projecte multicèntric on participen diferents grups europeus i que, des de Lleida, lidera Dra. Mariona Jové, professora de la Universi tat de Lleida i investigadora de l’IRBLleida. Per part d’Eurecat, el Dr. Vicent Ribas, expert en Intel·ligència Artificial, coordina la seva participació.

Per altra banda, Eurecat també està aplicant tècniques d’intel·ligència artificial en un projecte conjunt amb l’IRBLleida i la Unitat de Suport a la Recerca de Lleida de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, el projecte FLEXIAGING, amb l’objectiu de definir trajectòries clíniques d’envelliment saludable i no saludable utilitzant múltiples fonts de dades per tal de definir intervencions que permetin allargar l’esperança de vida i els anys lliures de malaltia.

Per fer-ho, Eurecat està treballant en l’aplicació d’aquests algoritmes en la base de dades del SIDIAP, que recull la informació de la història clínica informatitzada d’Atenció Primària de gran part de la població catalana, i complementant-ho amb dades metabolòmiques i lipidòmiques de diferents cohorts de segui ment. Aquest projecte està liderat per la Dra. Mariona Jové, per part de la Universitat de Lleida i l’IRBLleida, per la Dra. Marta Ortega, per part de l’IDIAP, i pel Dr. Vicent Ribas, per part d’Eurecat.