10 dies, 40 anys
Canviar. Voleu canviar? Sí, ens agrada canviar de camisa. De color l’habitació. El xip. El salfumant. La lobotomia. Canviar. Qui, en aquest món de mones, on hi ha més bèsties que persones, no li agrada canviar? Eh? Ara bé, només els catalans hi afegim un canvi únic, abracadabrant, estupefaent: canviar de llengua. Som uns professionals de fer la capitomba a l’òrgan musculós. Ai!Canviar la llengua fa mal. Bé, canviar-ne només una: la catalana. Perquè les altres no es canvien. Per això fem aquestes coses que enlloc del planeta i la galàxia es fan. Ara, a l’IES la Mitjana del barri de Pardinyes comencen un experiment: durant deu dies alumnes i professors que es relacionin només en català. En diuen 10x6: deu dies i sis hores de classe. Com sempre aquí la ronda d’àcid clorhídric lingüístic és doble, o triple. Perquè en aquest institut (com en el planeta i la galàxia) també es troben que els xiquets que tenen pells negres, morenes, o el que sigui.. doncs els hi parlen en castellà. Clar, clar. Una altra ronda!La vam fer l’altre dia a un súper de Balaguer. M’atén una xiqueta, que ve de l’est, i parlem en català. Pim i pam. Mentre trec la morralla del sarró una altra xiqueta, amb vel, li pregunta, en català, on pot trobar tal cosa. Ella contesta també en català que no ho sap, però li pregunta, en català, a una altra caixera un parell de metres més enllà.. És una senyora que seixanteja que respon en.. castellà. I a partir d’aquí ja tot es trasllada al producte estrella, lluminós, barat: el castellà. Deu dur més de 40 anys aquí.. i l’únic article a oferir és el castellà. Aquest és el tema. Ja li podem canviar, la veu, l’aigua al canari, a les olives, a les patates.. També podem canviar l’edredó, el cable coaxial, el marsupial.. Podem canviar-ho tot. Però ja veiem que aquí només es canvia el català. Volem que el català sigui llengua oficial a Europa.. Nosaltres que som fundadors d’això que en diem Europa, que ens vam inventar el sistema polític i social que ha donat resposta a mig món, com és la confederació, i que no ens deixen, ara, fer, realitzar, votar.. Nosaltres, que amb el català fem parlar això que ara en diem Europa des dels inicis. Amb la llengua també som fundadors del múscul europeu. Però Ramon Llull és un nom de carrer i demà serà un material per fer bosses de plàstic del súper. I el català? El què? Lo cualo? Lo nuestro.
