Un drac post Sant Jordi
Ja ens hem menjat totes les roses. Després de mastegar, la sang, és un pintallavis que repixa. Ja ens hem entaforat tots els llibres per tots els orificis possibles. Després de l’obstrucció massiva les lletres condemnades a anys de presó. Sant Jordi és l’únic dia de l’any on aquest país sembla un país normal, natural, real. Però després arriba un altre dia. I el drac és més viu que un dimoni enforquillat enfeinat fent pollastres a l’ast i el príncep viu a la barra d’un bar amorrat al sol y sombra en sonda. Som dia 24 etern.
L’Encarna baixa al caixer de sota casa i no va. Espatllat. Les coses, fora dels contes, no funcionen. Vídua i sola. Sola i vídua. El quadrat d’una vida engabiada on només s’alliberava perquè volia treure diners per pagar, al dia següent, la bombona de butà. Anava amb aquella “cartilla” a la mà. Ella i l’artefacte. Més solitud. Una dona vella viva i una màquina jove morta. El duel de dol dels nostres dies. Al final el viu sempre mor, i el mort sempre ressuscita. A, vegades, també, al final, baixa algú que la veu des del balcó i li deixa els diners humans.
M’explica l’escena Gerard Sabarich, també protagonista del feliç final de no conte, i alcalde del pallarès Rialp. Allà va passar tot. Als pobles una petita cosa és una gran cosa. Un xic problema es fa un colossal problema. El drac de la vida treu foc com màquines industrials de cafè diari. A granel, a raig, a mansalva. Les bèsties malèfiques fan l’agost a qualsevol mes de l’any. Cert. Però on més maten els dracs és als pobles. Poca gent. Poques defenses. Poc de tot. Estan sols. A vegades són aquells diners mísers, però teus, que no pots ni treure. Senzillament, allò era tot el que volies, perquè ho necessitaves. A vegades les carreteres tallades per esllavissades construeixen eficaçment dies d’incomunicació. A vegades ni internet, ni telefonia mòbil, ni senyals de fum, ni coloms missatgers: res va. A vegades, massa vegades.
Tot sempre passa aquí. On Sant Jordi passa de llarg i el drac és un okupa. Hi ha un dia després de Sant Jordi. Hi ha llocs que no és important regalar un llibre i una rosa. Hi ha llocs on el més important és poder llegir “la cartilla”, perquè és la manera de poder pagar una bombona de butà que t’escalfarà amb la calor de la vida no amb les flames mortíferes d’un drac diari.
