Bicis robades a l’Horta
Les bicicletes eren per a l’estiu. I també per a l’hivern. Les deixàvem tirades. A fora de casa, la botiga, al descampat. Les bicicletes eren camaleons del paisatge. Es confonien. S’adaptaven. Sempre estaven allà. Com cavalls esperant-nos. Avui no veureu bicicletes colze a colze amb una paret, una porta. Ja ningú les suporta. Les bicicletes volen. Les pispen. Ningú pot deixar res a l’aire. El robatori s’ha fet un sospir. Ai. On hi havia no hi pot haver. Per això hi ha tants saquejos a l’Horta de Lleida. I a tots els pobles. Ja fa anys d’això. No és només que plomin cases i persones: atraquen una vida. Amenacen, apunyalen i s’enduen la llibertat. Ja no es pot viure a masies, torres, cases. Ens estan furtant un tipus, una manera de ser. Ja no podeu viure on viviu. Els lladres són transportistes de missatges. Porten el paquet a domicili. Llegiu: tanqueu-vos a les ciutats. A les presons segures, vigilades, amuntegades. Alcatraz way of life. La por s’escola com un mal dolent. Ni portes obertes, ni finestres, ni el cor. No deixeu res fora. Ni que la casa sigui vostra, ni que la terra la treballeu. Res ja us pertany: és nostre. Anem cap aquí. Enderrocs Nacionalitzats SA. Al solar no hi havia res i es va construir. El filòsof Francesc Pujols va crear la religió catalana i també li va construir una residència: “el torrisme”. Neologisme per explicar la filosofia total existencial. Sota el seu sostre habiten l’estètica i la pràctica. La raó i el sentiment. La ciència i la moral. El tot. El torrisme és la vida lliure feta amb totxos. La torre és el Catalans’ dream. El Catalan way of life. Catalunya va somiar una altra vida que hem llegat al món i no ens han donat ni un ral, bé ens els prenen. Les torres són com els bolets. Els catalans collim bolets fins i tot dins el microones. Però cap a finals del segle XIX van començar a brotar una altra espècie de bolets al·lucinògens: les torres. Sants, Horta, Sarrià.. S’omplien de torres. Als límits de Barcelona. Però la micologia constructiva del Somni Català no s’atura. Broten bolets torres a tota la costa: el Masnou, Vilassar, Blanes.. I s’enfilen: Camprodon, Ribes, Puigcerdà.. I s’estiren com estovalles per tot l’occident català: les torres lleidatanes. Catalunya és torrista. Perquè és el genètic ciment català interclassista: han fet torres el burgès, el menestral, l’obrer, el pagès.. La torre és un petit paradís a la terra. L’invent català per descansar de la realitat. Ara és el robatori de la realitat i dels somnis. El malson. Ens estan pispant la llibertat i la vida. Ja no tenim bicicletes.
