Alcatraz Sixena

El 10 de juliol de 1413 l’exèrcit de Jaume d’Urgell s’ensorra a la batalla d’Alcolea de Cinca. La baronia propietat del Comtat d’Urgell. La terra de Sixena. La pell de la frontera s’espetlla. Comença el procés de substitució. De tuning. De lobotomia. De desmemòria. Comença una altra croada. De la Sixena de la corona catalanoaragonesa a la Sixena de la corona abduïda per Castella. De Sixena a Sijena, o Sigena. Perquè Sixena era urgellista. El monestir respirava l’esperit del Comte Jaume. Clar, Isabel, la monja: la germana de Jaume és dins. Ella també queda condemnada. Reclosa dins d’una nova reclusió. Nou règim. El monestir passa a ser una presó. El rei Ferran d’Antequera confina les dones d’Urgell al monestir. Garjola per a elles. Entre la llum i la foscor. Hi ha un moment, a partir de 1414, que a Sixena hi conviuen nou princeses de sang reial: Margarida de Montferrat, la mare d’en Jaume. Isabel d’Aragó, filla de Pere el Cerimoniós i esposa d’en Jaume. Les filles d’en Jaume: Isabel, Catalina, Elionor i Joana, que neix al monestir. I les germanes d’en Jaume: Elionor, Cecília i Isabel, la monja. Tot parla sol. La vida del Comtat d’Urgell. L’esperit de la corona catalanoaragonesa original. La realitat de la Catalunya comtal. Tot això, i més, està tancat a Sixena. Elles, les mares, germanes, esposes, filles: els éssers fecundadors, reproductors, engendradors.. condemnades a un coitus interruptus. Ja no hi ha més. Sixena és un naixement i una mort d’elles i de tot un món. I a partir d’aquest moment de laboratori de la destrucció, d’aquest empresonament per injectar esterilitat, l’esperit mort i els cossos s’esfumen. Han passat més de sis segles i Sixena continua sent una presó. Ara, Aragó amagarà les obres, rapinyades legal-il·legalment del Museu de Lleida, durant més de dos anys i mig perquè no les vegi ni Déu. Alcatraz Sixena. Aquest era, és, l’objectiu. N’hi ha que ni amb purgatori supositori podran entrar al regne del Senyor. L’estat nacional-catòlic-franquista-estalinista mana. Però, ara, ara també és el moment que torni el Comte Jaume d’Urgell. El primer pres polític. Mor a la presó del Castell de Xàtiva l’1 de juny de 1433. Les obres no tornaran, però el Comte… Podria. Fem-ho! Uns roben, menteixen, prediquen amb verí fidel, d’altres volem que tornin els ossos, injustament condemnats, per morir finalment a casa. Encara hi ha diferències entre el bé i el mal. I Déu, el de veritat, pot estar al costat correcte de la història.