Illa, Pujol, Mir de Tost
La vida és una tómbola, deia Marisol, la filòsofa de la fotosíntesi. La rifa, d’aquesta vall de cansalada magra, ha fet que els presidents Jordi Pujol i Salvador Illa quedin units per Arnau Mir de Tost. Un paio que va néixer fa més de mil anys i encara aguanta.Illa, fa pocs dies, ha fet la seva primera visita institucional imatge-missatge a Castell de Mur. Des de feia 21 anys aquí no hi venia un president de la Generalitat: Jordi Pujol. Aquest poble del Pallars té moltes coses, però la corona còsmica-terrenal és el Castell. Hem d’enfilar-nos-hi per aprendre, perquè tot el que l’envolta és una pissarra de 360 graus existencials. Aquell 5 de juliol de 2003 Pujol és un etern mestre pedagògic que amb el dit guix assenyala: allò d’allà és Pont de Montanyana, allà Tremp.. I més enllà, als Masos de Millà, ja tenen aigua corrent? Pujol holístic, expansiu, com un univers personal on fa escolar tothom. El dissabte 24 d’agost de 2024, Salvador Illa va apuntar, des d’aquests graons del cel, que aquí hi ha “una història ben viva” i que aquest poble és “testimoni de la importància dels pobles per a Catalunya”. Illa és de l’escola introvertida, pedagogia minimalista, però, per això, atòmica.. per a tothom. Els dos tenen raó, però abans Arnau Mir de Tost ja feia política des d’aquí, des del seu despatx del regne natural del Montsec.El Castell de Mur és un xalet incontestable que existeix des del 969 i l’Arnau el va fer seu. Aquest noble del Comtat d’Urgell va construir i posseir més d’una trentena de castells. Entre el mig Segre i la Franja de Ponent. Una frontera. Ell era senyor check-point i pedagog de guerra. Vestit de sang diària. Diplomàcia d’espasa. Tots a ratlla. Avançat a la realpolitik la seva va ser, al mateix temps, una política municipalista (Àger, Montsonís, Foradada.. fins a Benavarri) i d’estat: els Comtats d’Urgell-Barcelona. Zoom in i zoom out. Per tant, Pujol com Illa són fills, polítics, de l’ArnauMirdeTostisme.Tot això continua dempeus. I el Castell de Mur és observatori únic, inqüestionable, de la política catalana local i global des de fa mil anys. La pregunta és què ha passat en aquests 21 anys perquè cap més president-dirigent hagi pujat fins aquí (i a tants llocs!). Des d’on es veu el país, des d’on s’entén la Catalunya dels pobles i la Catalunya total. Un drama, una comèdia: una ficció. Més Arnau Mir de Tost, que el nacionalisme metropolità de quitrà no neuronal es cura viatjant per Catalunya. Per la Catalunya real.
