Festa Major o barbàrie
No he vist la notícia a cap mitjà internacional. I remenant tampoc a cap de sideral. Però els he d’informar, estimats terrícoles i marcians, que la botiga més petita del món (24 hores i 365 dies a l’any oberta!) només ha tancat dos dies des del seu naixement: van ser el passat 25 i 26 d’agost. Uns joves la van mig destrossar la nit de la Festa Major. Com no pot ser d’una altra còsmica manera, la botiga universal és a Altron (Pallars Súper-Sobirà). Hi viuen una cinquantena de persones. I fins aquí puja la cosa. El termòmetre de la nostra societat és a les Festes Majors. Els bàrbars hi desembarquen fugint del seu no res per desgraciar, rapinyar, fer sagnar als altres. Pur canibalisme. Del Pirineu a la plana. D’Altron a Avià. Tot Catalunya és una Festa Menor. Foten malbé el primer que troben a mà de la seva no neurona. Hi ha destrucció, baralles, atropellaments, ganivetades, robatoris, merda i més merda al cub.. Les Festes Majors són supermercats gratuïts per als no éssers. Pobles que es gasten la picossada de l’any present i del venidor en vigilància privada. Furgonetes dels ARRO dels Mossos tota la nit aguantant l’espelma. Augment d’instal·lació d’alarmes com a passarel·la prêt-à-porter. Arribada de gossos que mosseguen i d’altres que ho sembla buixint amb dolby surround. Finestres, portes, gateres, i tot orifici físic i anímic, tancat i barrat. Hi ha por quan tot era festa. La festa, ara, acolloneix. Ara ja no es diu festa: es diu fes-te fotre. Es feia Festa Major quan acabava tot. Quan la feina del tros, de la vinya, ja finia. Era la manera de dir: Uf! Tot això, xiquets, tot això ens ha de dur fins a tornar a començar. Celebrem la roda de la rotonda de la vida! I per això, els pobres desgraciats fotien un sopar amb quatre talls de qualsevol cosa, quatre balls desmarxats amb dos músics i mig que tocaven mil instruments i desafinaven i feien riure a la lluna. Tot això es festejava. Tot això ja no se sap. Ni es vol saber. Es destrossa la Festa perquè no es fa res. Perquè no es vol fer res. Però sobretot perquè no es té res. El pare d’un d’aquests nois que va fer destrosses a granel a un poble pirinenc va dir: “I quant costa això?” Tot això no ho pots pagar, tros de ruc confitat amb formol. No tens prou diners. No tens res. Per això ho volen fer malbé tot. Desitgen el que no tenen: cultura, educació, respecte, valors. Festes Majors, bastió de la civilització. O ells, o nosaltres.
