Futur Sant Miquel

Dissabte nit (quin dia som?) un senyor de mitjana edat de Balaguer (com jo) davant d’una copa de vi negre (dos, tres.. Que la Nuri feia 50 anys!) em va preguntar que què era això de “El Sant Miquel de les Lletres”. “Ara, en vinc”, li vaig dir. Mira, una setmana dedicada a la sopa de lletres. Sense alcohol, eh! Glubs. Ell em va dir que treballava a Lleida i que no en sabia res, però que demà feien “Encontats”, a Balaguer, la fira del conte i el llibre il·lustrat. A mi m’ha passat el mateix a “La Setmana del Llibre en Català”. Toc-toc. A Barcelona, un senyor de pèl pastanaga solar amb un cinturó de llibres, em va preguntar.. Sant Miquel dels Fèretres? Sant Fidel de les Vetes? No sabia què s’havia fet. Però, ei, que el paio havia anat a Organyà, feia poques setmanes, a la Fira del Llibre del Pirineu. Ho tenim tot. Sant Miquel, Sant Heliodor màrtir, o Santa Llúcia d’ulleres fumades. Ho fotem tot. Per tant, preguntem-nos. Sant Miquel de les Lletres, Encontats, la Fira del Pirineu, Lo Crit.. Ja m’ho va anunciar en 3D un paio que anava gat un dia a la capital comtal. Devia ser a principis dels 90. I aquell home, ésser, o criatura, o felí, no entrem amb més, al mig d’un carrer del Raval barceloní, interpel·lava, com un venedor de Bíblies líquides: “¿No has leído a Cortázar?” No. “¡Qué suerte! Aún tienes que descobrir a Cortázar”. Glubs! A nosaltres ens passa una mica això: que sempre estem per descobrir. Que sempre som el futur. Tenim tant per descobrir. Tants autors. Tants temes. Tant per llegir. Tant per a tot.. Ens cal una confederació de les lletres. Una corona itinerant com la nostra genètica Corona catalanoaragonesa. S’acosta, com cavall de rei, o poni de príncep, l’hora que Lleida, Ponent, el Pirineu, siguin capital de lletra capital i capital de la lletra. Molts han al·lucinat amb el Sant Miquel de les Lletres. Uau, ui, ai, uà, ei! Això es fa a Lleida? Per què? I la resposta és: i per què no? Escolti, calli. Ens cal com han dit, aquests dies, persones del nord, el sud, l’est i l’oest, el major premi literari dels països catalans amb seu a Lleida. Ens calen convivències d’escriptors d’arreu com a clubs de malalts anònims que després, sanats, donaran molt a tothom. Residències, beques, tínders literaris d’escriptors, kamasutres per a grafòmans, botellots de lectors.. Ens cal perquè ens hi juguem tot. Va, Sant Miquel, cap dels exèrcits celestials, príncep dels àngels, conquerim el futur des de la capital: la Terra Ferma de les Lletres.