Colgar-se amb el gos
Si ets un gos milanès ja et pots morir divinament. A veure, quisso italià, no estem desitjant la teua execució beatífica o sentenciada per un tribunal penal de gats enfurismats. No, no. Sí, sí, Milà és la primera ciutat terrenal i sideral que permet que les cendres de les mascotes s’enterrin al costat del seu amo. Bub-bub des de l’urna calenteta! Sí, tu, pots. La llei és per a tu: “gossos i gats, però també rosegadors, ocells, peixos, tortugues, conills, hàmsters, fures i tots els altres animals mantinguts per companyia o plaer, sense finalitats productives, laborals o alimentàries”. Al·leluia, et passen per la barbacoa finita, al costat del bistec carbonitzat del teu senyor. Però no queda clar què passa amb, per exemple, musaranyes, formigues, marsupials, cuques de llum, mosquits, dracs blaus, peixos broca, microbis alletats, rates desmenjades, zebres daltòniques, elefants funàmbuls.. També? Perquè tots formen part del Regne de Déu. Parlem-ne.Diuen els milanesos de llei que hi ha moltes persones que tenen amb la seua mascota una relació comparable amb la que poden tenir amb un familiar proper. Per tant, si enterres el pare, la mare, el germà, la tieta, també pots sepultar el periquito, o el conill. Vaja, un cranc és família. D’ànima, de cor, o de pell, ves a saber. I què és el més enllà si no un viatge domèstic, casolà, proper?Tots ens trobarem allà. A l’univers animal. Als inicis del temps. Tots convivint amb harmonia. El lleó fent pessigolles al peix espasa. El mussol morrejant-se amb el cérvol. Tot democràtic, pacífic, amorós. Ara bé, i el testament? Per a qui és l’herència? Per a qui és la casa, el pis, els diners, la taula del menjador, la dentadura de la besàvia? Eh? I, ei!Ens podrem casar un dia amb el nostre gat? Amb el nostre canari? Amb el cuc de seda, i amb el de llana? I la cabra que m’estima com mai ningú m’ha estimat? I amb el porc senglar que em comprèn més que les meues pròpies neurones sofregides? Què dir de la vaca que m’escalfa com cap calefacció ho ha fet? Ais, ja es va dir fa anys i panys que en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. I ara també n’hi ha a l’altre món.
