Conills a la Diagonal
Què us ve més de gust? Conill a la brasa, la cassola, escabetxat, amb arròs, cargols, escamarlans, sugus, uralita, PVC… eh? Hi ha una conillada de por. Tot és conill. Portem anys amb la maledicció orelluda saltimbanqui, però ara la plaga es reprodueix amb nanosegons. Els pagesos no saben què fer amb aquest exèrcit de caníbals. Ai! Un altre rosegant-me la neurona! Passa, bastrús! On hi ha conill, hi ha perill. Ponent és un infinit llit elàstic privatitzat pels Oryctolagus cuniculus. Salten, boten, reboten. Quina gràcia que fan: ara hi soc, ara no hi soc. Pam! Arrasat! S’ho foten tot: ordi, blat, blat de moro, farratges, horts, fruiters.. Són una ruïna. Armes Dentals de Destrucció Massiva. Amunt i avall. Des de fa segles. Jesús no va multiplicar pans i peixos: va multiplicar conills. S’ha parlat d’ensulfatar-ho tot amb una bomba atòmica d’allioli, però ni així els pelareu: se la fotrien amb palleta. Què fer amb els conills? Però, què fer amb l’altra plaga conillera? Són més curts que una cua de conill: són els conills humans. Els pagesos lleidatans i de Saturn han de fer front a la xacra. Aquestes criatures vestides de psicologia conillera de despatx us diran que si hi ha molts conills és normal, que si la biodiversitat, la conservació holística, l’ecosistema plural, que si visca el bon conill i mori el mal home, i fot-li. Són més importants els conills que els pagesos. Però volem bròquils dels pagesos que devoren els conills. Però ei, els conills, primer, per tant, ni menjar bròquils, ni conills. Volem dialogar amb els conills. Va, foteu-vos-ho tot, però a canvi els donarem als pagesos uns rals. Sisplau, conills, us podeu cruspir el planeta però un a un. Ordre. Afilereu-vos. Demaneu tanda. Qui és l’últim? Espècie amenaçada, el pagès. Extinció exprés: l’home. Pagarà el sou humà la rata orelluda devoradora? Ho direm d’una altra manera. Com un pagès li va endinyar a un conill humà urbà: us imagineu que tota aquesta pandèmia de conills que adoreu fossin rates corrent per la Diagonal de Barcelona? No, no s’ho imaginen. Bavegen, es fan la mà, la manicura, veient conills a centenars de quilòmetres de casa. Si els tinguessin a la vora, com rates, els fotrien un tret, o se’ls petarien a la cassola amb bomba nuclear d’allioli.
