Xarneguisme SL

Després d’estudiar un aprèn que la història de Catalunya només passa a Barcelona. Comença el 1936-1939. Abans no hi havia res. I després, menys. Sense això no es pot entendre el negoci del Xarneguisme SL. Un club d’elit que no tanca mai. Sempre hi ha llums de neó. I copes a punt. Beguts, tot es veu diferent. Queda poc per no veure res. Només uns tenen la mania de morir. La història sobre la immigració que cal explicar a Catalunya és la dels catalans que van marxar dels pobles, amb la misèria com a soga diària, cap a Barcelona. Milers. Èpica universal sense validació per la dictadura que dona carnets d’heroismes. No surten a xifres, paraules, llibres, pel·lícules.. Hi ha realitats que no són realitat. I aquesta història ve de lluny. És coixa, bòrnia, sanguinària. Aquelles xiquetes baixant del Pirineu a cavall del XIX i XX a servir a Barcelona. Moltes van haver de vendre cos i ànima. Ningú recorda veure-les riure més. Aquells cabalers amb ulls on brillava or urbà. Els van trobar a un terra d’asfalt injectats de no res. Hi va haver de tot. Uns avall, d’altres amunt, al mig, sense moure’s. Obrers, mossos, cambrers, modistes, porteres, manobres.. Un exèrcit. Va arribar la Guerra. I va dur més carn.Es va construir l’autopista més colossal mai feta entre la Catalunya occidental i Barcelona. Baixaven afuats dels pobles del Pirineu i el gran Urgell. Vehicles humans plens d’esperança. Fugien de paisatges de foto fixa de mula i terròs ballant el ball magre dels 40, 50, 60.. No future. A la capital va sonar aquell bolero de tot el que havia de ser i no va ser. Ara són música esfumada. Ningú mai parla d’ells.Els desconeixen fills, nets, besnets.. I el seu país ple de gent amb carreres. Vivien a llaunes de sardina de formigó, auto barraques.. Feien venir cosins, nebots, veïns.. Amb aquella veu enrogallada del somni és aquí. Mentre perdien, venien l’accent. Són un mal que no vol soroll. Van morir. Estan morint. Mirant la foto del poble. On planejaven morir. Molts pobles van morir abans. Tota la vida van ser immigrants. Però, de segona.A Catalunya hi ha classes d’immigració. Per la llengua, pel lloc, pel que fas. Parlaven català, venien de pobles catalans i feien qualsevol feina: només sabien les quatre regles. Van aixecar el país. Eren el país i els diuen que no són el país. Hem matat persones i ens hem venut el país. Hi ha una ferida.