Petroli al Poal
Jaimito, i Doña Urraca, i en Carpanta, i Barbablava, i Frankenstein, i l’home llop, i el comte Dràcula, i Tarzan, la mona Xita i Peter Pan… Tots van néixer al Poal. Un dia de solera galàctica de 1972. Pomes, peres, préssecs. Jaume Sisa collia fruites selenites. I aquí compon cara-sol “Qualsevol nit pot sortir el sol”. L’himne de tot marcià ou ferrat al pa, pa i al vi, vi. Una prova de l’existència de vida més enllà de Barcelona, Vladivostok, Maracaibo... El Poal és el centre del sistema de crema solar.
No és Sisa. És l’Antoni Desvalls, cavaller Jedi, defensant-nos de Felip V amb espasa làser poalenca. Aquí, tot roda, caps i pilotes. Els rebesavis de Leo Messi i Bojan Krkic eren germans i nascuts al Poal. Els Ardèvol són arquitectes que fan paisatge per tot arreu amb cassigalls d’aquestes estovalles verdes. L’Ignasi Aldomà és un pagès d’idees que llaura la geografia amb xapo de neurones. En Joan Estrada és un biòleg caçador amb allargavistes de moixons des del pleistocè urgellenc. La Nu Miret és una coctelera de l’art que, a més, cocapitaneja un dels grans microestats siderals líquids-sòlids: el Caribbean, que no deixa de ser una illa tropical de l’imperi horitzontal on el sol s’aplana com aumón. És el Poal el centre del món?
Sí, això és Manchester, Nova York, o Santa Saragata de la Tercera Fase. Hi ha alfals per l’ànima. Hi ha bancals rampes de llançament de l’esperança. Només aquí pot haver-hi criatures plantades com Llorenç Bonet. Thermomix humana sortit d’una pel·li real de Trainspotting-24 Hour Party People amb allioli de Big-Ben-Musicland. El Poal calling… Què mane? Bonet és un extraterrestre-terrestre que ha saltat per les galàxies: paleta, futbolista, entrenador, empresari, escriptor, editor, funambulista, contorsionista... Bonet és una navalla, ja no suïssa, sinó poalenca.
Ho vaig veure l’altre dia quan, amb en Ramon Tremosa (sí, d’ADN poalenc) li vam presentar el seu llibre El meu germà era futbolista. Com a hooligan existencial només vaig saber cridar que cada casa és un camp de futbol i cada família juga el seu partit a la vida. Som un match point de llàgrimes alegres-tristes. Tot es confon però fa saó. Bonet és una mostra de fertilitat d’aquesta terra on si tires una molla neix una coca de recapte. Hi ha petroli humà al subsol. Ens falten els pous d’orgull. Hi ha partit, xiquets. Juguem-lo.
