Salvatges Rodalies

L’altre dia van trobar una persona que feia 2 anys que esperava un tren de rodalies i encara feia temps omplint el número 3.456.789 d’una col·lecció quilomètrica de mots encreuats que arrossegava amb un carretó. A la vida s’ha de tenir temps i paciència. Hi ha més dies que llonganisses, i cansalada, i bistecs, i costelles de corder... I qui dia passa ansiolític empeny, però el problema no és que els trens de rodalies vagin tard, o no arribin, o no existeixin, l’assumpte és que no són de rodalies.

Rodalies vol dir això: terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’una població, d’una parròquia, etc. Rodalies: vorals, voltants, afores, contorns, proximitat. Això és Barri Sèsam: a prop-lluny. Repetim? Per tant Rodalies no pot pretendre fer passar bou per bèstia grossa, o locomotora del segle XIX per ciutat del segle XXI. Rodalies és la R3 que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà? I de Barcelona a Lleida? I a Riba-roja? I a Tarragona, Tortosa, Ulldecona, Manresa, Figueres, Portbou, Tàrrega, Cervera… RRRRR R de ruqueria, ruïna, ràbia… Sisplau! Li diem rodalies al que són llunyanies. Quilomètriques, espacials, mentals.

Vam començar dient que som llunyans (perifèria en diuen els que tenen estudis d’etiqueta de botella d’anís) i encara ho som més del que ens pensem. Però el que realment, veritablement, certament, som és vells i salvatges.

Potser hem de passar de ser Far west a Old west i Wild fest. Ja som conscients que som remots, apartats, distants, però ara hem de dir que som ancestrals, antics, atàvics, arrelats, animals, bestials, brutals, aspres, feréstecs, assilvestrats… Potser per això els trens no passen des de fa qui sap quan. O fa anys i panys. O segles. Potser un dia o altre arribaran. Tard o d’hora. Clar, són temps difícils. Ves, bada, el temps passa volant. O no.

Els trens no van ni a rodalies, ni a llunyanies, ni a proximitats, ni enlloc. Això vol dir que som al campi qui pugui. Al Salvatge Oest, al Vell Oest. Llunyans? De qui? De què? Per què? Perquè tot és llunyà respecte al que es necessita o no es necessita. I ara ni ens calen, ni tenim trens. Tornen a ser temps de someres, de rucs, de bèsties de càrrega. Sí, les que van conquerir l’Oest. Tots els Oests, més vells i salvatges que llunyans. Més certs, clars i eterns.