Els fills dels immigrants
El tema dels fills dels immigrants o les “segones generacions” sembla ser un tema preocupant per alguns en els darrers anys. L’acceleració de la immigració, el creixement de la diversitat poblacional i la pujada de prejudicis i estereotips que han acompanyat la instal·lació de les primeres generacions són alguns motius i elements que ens venen al cap per intentar entendre aquesta preocupació. Però, més enllà de tot això, les “noves generacions” en altres països europeus com França, la Gran Bretanya i Holanda que han donat lloc a les preocupacions que això sigui degut a una deficient integració causada per la manca d’oportunitats a nivell econòmic i social i la creació de guetos i que, en condicions similars, aquestes situacions de conflicte puguin estendre també a la societat Lleidatana. Segurament que això no pot ocórrer en aquesta societat lleidatana perquè les condicions i les situacions de molts països europeus no són idèntics i és més probable que el que ha passat en un país no torni a passar en un altre. Així, cal indagar en la situació de les segones generacions a Lleida, sigui d’origen marroquí, dominicà, peruà, africà, subsaharià, etc., per saber que les estratègies d’integració de cadascú són molt diferents. Generalment, hi ha una actitud oberta d’aquestes joves cap a la societat lleidatana a base del seu naixement i creixement en aquesta societat, l’idioma, els costums i tradicions i les amistats que tenen. Tot això els porta a mantenir relacions fluides amb els companys i companyes autòctones. A més, encara que en diferent grau, les seves futures oportunitats a nivell laboral i social seran iguals a les dels companys/es de la mateixa edat i de les mateixes aules i la seva situació en diferents àmbits serà molt millor que la dels seus pares i mares.En definitiva, és aviat per predir exactament el que passarà amb les segones generacions, però hi ha indicis que els joves pertanyen a una generació totalment diferent de la primera. El més segur és que trobarem persones d’origen immigrant en llocs importants de govern o de presa de decisions a nivell polític, social, educatiu, cultural i administratiu com el cas de funcionaris, professors, advocats, metges, alcaldes, etc., tal com està passant en molts països d’Europa del nord.