L’estiu a Lleida

Lleida és molt coneguda per la calor a l’estiu i el fred a l’hivern. Així, d’acord amb la classificació climàtica de Köppen, Lleida té un clima semiàrid fred (BSK), que és el propi de la vall de l’Ebre: l’estiu és molt càlid i l’hivern és molt humit. La mitjana de precipitació anual és força escassa, d’uns 353 mm, amb mínims a l’estiu i l’hivern i màxims a la primavera i la tardor. Com que l’onada de calor es fa sentir amb força a Lleida, és molt normal que al llarg de l’any es puguin registrar temperatures d’alguns graus centígrads sota zero a l’hivern i fins a més de 40 °C a l’estiu tal com està passant aquest estiu. També, Lleida es caracteritza per l’existència de la boira que a l’hivern sol ocupar la vall del Segre durant dies.Segons alguns informes, l’escalfament global ja es nota a Lleida i es constata que en els darrers 40 anys la temperatura màxima de mitjana a l’estiu ha anat augmentant progressivament. Les temperatures màximes extremes s’han incrementat en 2,1 graus. Un fenomen que ha anat de bracet a un augment de la durada de les onades de calor, que han passat de ser de 3-4 dies entre el 2003 i el 2015 a 4-5 en els últims anys. Segurament, la cosa no es quedarà aquí, ja que els estudis preveuen que la durada de les onades de calor al segon terç d’aquest segle seran d’entre 7 i 14 dies, i cap a l’últim terç aquests episodis arribarien als 20 dies. Les elevades temperatures que superen, a vegades, els 40 ºC en algun punt de Ponent porten els lleidatans i les persones que visiten Lleida a buscar solucions per fer més suportables els efectes de l’onada de calor. Són molts els que opten per anar a la segona residència que tenen a les ciutats més a prop de la platja com el cas de Cambrils, Salou o Tarragona. Altres prefereixen anar als rius, a les muntanyes o a les piscines dels barris. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Lleida sempre fa una crida a seguir un seguit de recomanacions per prevenir els efectes de la calor dirigides a tot el conjunt de la població, però, en especial, a les persones més vulnerables al risc de calor com el cas de les persones majors de 75 anys, malalts crònics, persones discapacitades físiques o psíquiques, indigents, així com persones que queden desemparades i exposades directament als efectes de la calor.