Islamització de Lleida
La islamització de Lleida és una expressió que s’ha començat últimament a sentir i utilitzar a la ciutat de Lleida per part d’alguns partits d’ultradreta i que comporta intencions racistes i xenòfobes. A més, hi ha d’altres expressions com els veïns estan cansats de la creixent inseguretat o la pèrdua d’identitat i llibertat que va a més cada dia a tot Catalunya i especialment a Lleida. Aquests partits només volen cridar l’atenció dels ciutadans i provocar l’alarma social per objectius partidistes estrets i per interessos propis.
Històricament, la primera expansió de l’Islam dins la península Ibèrica es remet als segles VII i VIII i des de principis del segle VIII fins a mitjan segle XII, la ciutat de Lleida va ser territori musulmà i islàmic. Com a exemple d’això, l’avui dia conegut com a turó de la Seu va ser l’espai central de la ciutat àrab, amb la fortalesa andalusina de la Suda i la mesquita com a espais centrals. Sobre l’antiga mesquita es va construir la catedral catòlica, actualment coneguda amb el nom de Seu Vella. L’Islam es va expandir ràpidament en la península Ibèrica i cal destacar les capacitats dels musulmans, tant les d’incorporar elements culturals de les diverses societats on s’implantaven, com la convivència i la tolerància amb altres religions dels territoris que ocupaven. Cal destacar, també, que la religió musulmana a Lleida ha estat un fenomen social i cultural que ha marcat la història de la ciutat.
A les darreries del segle XX, sobretot a finals de la dècada dels 80, la ciutat de Lleida inicia un procés de recepció de població majoritàriament africana i magrebí motivada per qüestions polítiques i econòmiques. Aquesta població procedent del nord d’Àfrica, Àfrica Occidental i alguns països asiàtics com el cas del Marroc, Algèria, Tunísia, Senegal, Gàmbia, Mali, Mauritània i Pakistan té en comú la religió musulmana.
Evidentment, aquest discurs sobre la islamització de Lleida és clarament antimusulmà i revela la intenció d’alguns partits polítics de propagar el fanatisme, la discriminació i l’exclusió social dins la societat lleidatana i a tot Catalunya. Està clar que aquestes persones només treballen per assolir els seus objectius personals que poden generar inestabilitat i deixar al marge bona part de la ciutadania catalana.
