El català a Lleida
El català és la llengua pròpia i oficial a Lleida i a tota Catalunya i és la llengua predominant en l’àmbit institucional, educatiu, i en molts àmbits socials i culturals. Tot això, també es parla el castellà, que és l’altre idioma oficial a Catalunya. A Lleida, com en altres parts de Catalunya, hi ha un compromís amb la promoció i la normalització del català especialment en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació locals. Per tant, hi ha entitats i institucions que treballen per promoure la cultura i l’ús de la llengua catalana en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes i en l’àmbit empresarial, educatiu, administratiu i social com el cas del Centre de Normalització Lingüística, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Òmnium cultural.Durant el segle XX, especialment durant la dictadura franquista (1939-1975), el català va ser reprimit i prohibit en l’àmbit públic. Tot així, a la ciutat de Lleida es va mantenir viu en l’àmbit familiar i en cercles culturals clandestins. Actualment, a nivell educatiu, el català és la llengua vehicular a les escoles, seguint el model d’immersió lingüística, que té com a objectiu garantir que tots els alumnes dominin el català. L’arribada de persones d’altres països del món representa un repte per a la integració lingüística, tot i que les polítiques d’immersió lingüística a les escoles estan ajudant a garantir que les noves generacions continuïn parlant català. En aquest sentit, el català com a senyal d’identitat ha de ser també una eina per la igualtat d’oportunitats, la comprensió, la cohesió social, etc. entre tots els components de la societat Lleidatana.Està clar que el català és un element clau de la identitat cultural de Lleida. Per això, les festivitats com la fira de Sant Miquel o els Castells o la Festa de Moros i Cristians són moments en què el català es fa present a través de la música, la literatura i les tradicions populars.Veritablement, el català lleidatà dibuixa la personalitat de tots els lleidatans i lleidatanes i forma part de la seva història, cultura, patrimoni i identitat. Així, ha de ser un orgull i una manera d’enteniment i d’unió que pugui servir per avançar tots plegats cap a una societat molt enriquidora, oberta, integradora, inclusiva i cohesionada a tots nivells.
