Dignes hereus de Màrius Torres

SR. DIRECTOR:

La reivindicació de la memòria col· lectiva i l’aposta per la promoció de l’expressió artística, inclosa especialment la poesia, és un dels ferms compromisos de la política cultural de l’Ajuntament de Lleida. És per aquest motiu que no podem deixar de respondre les dures i, creiem que injustificades, paraules de Txema Martínez en el seu article Hereus de Màrius Torres al SEGRE d’ahir.

Cap institució ha fet tant per promoure la figura de Màrius Torres com l’Ajuntament de Lleida. Ens ha guiat el convenciment de la necessitat de difondre la seva brillant obra i no pas cap “fugaç” política d’aparador com injustament assegura l’article. Ans al contrari, és una feina que ve de temps ençà i que seguim impulsant amb il·lusió. Vull recordar que ja el 1992 la Paeria va impulsar el 50è aniversari de la mort de Màrius Torres. I fa només uns anys, el 2010, vàrem celebrar el centenari del seu naixement, que va comptar amb més d’un centenar d’actes destinats a recuperar la figura del poeta, afavorir les traduccions en diverses llengües per universalitzar la seva obra i a incrementar el corpus científic sobre Màrius Torres.

Aquest 2017 que acabem d’acomiadar també ha estat Any Màrius Torres, en commemoració del 75è aniversari de la seva mort. Així ho va proposar l’alcalde, Àngel Ros, i ho va aprovar el ple de la ciutat per seguir mantenint viva la seva memòria. Una celebració que no ha estat, ni molt menys, buida de contingut.

L’Ajuntament ha produït dos espectacles que aporten noves perspectives sobre l’escriptor, Entre dos desembres, la primavera i Elles que l’acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural, que es va poder veure en el marc dels premis literaris de la ciutat. El de poesia porta el nom de Màrius Torres des de fa més de vint anys. A més, coincidint amb l’Any Màrius Torres, s’ha decidit recuperar el Festival Internacional de Poesia de Lleida, dedicant-lo expressament al poeta, que ha estat el seu principal protagonista, portant altre cop els seus versos a múltiples escenaris. Com no podia ser d’una altra manera, l’Ajuntament també va donar suport actiu al Simposi Internacional Màrius Torres, impulsat per la Càtedra que du el seu nom. També a les xarxes socials el mateix alcalde va tenir un recordatori per a l’escriptor en l’aniversari de la seva mort, fa només uns dies, en un missatge al seu compte de Facebook on assegurava que “la seva ciutat natal sempre el recordarà”.

Aquesta tasca de recuperació de la memòria no és exclusiva de la figura de Màrius Torres –acabem de tancar amb gran èxit l’Any Granados i dedicarem el 2018 a commemorar d’altres efemèrides com els 75 anys de la mort de Ricard Viñes o els 50 anys de la Petite Galerie de Jaume Magre, entre d’altres–. Però no hi ha cap dubte que l’esforç per la memòria de Màrius Torres ha estat especialment intens i ho seguirà sent. Durant el Simposi que la Càtedra Màrius Torres va dedicar a la seva figura, l’alcalde va anunciar que recollia la idea que havia expressat en el seu dia Víctor Torres, germà d’en Màrius, per tal d’impulsar una fundació que dugui el nom del poeta i promogui la recuperació de la seva memòria. Un projecte en el qual, per cert, ja fa temps que es treballa.

Tenint en compte aquest esforç intens i perllongat en el temps, allò que veritablement ens sembla injust són les crítiques del senyor Martínez, que vol menystenir la feina de molta gent utilitzant tota una icona de la ciutat, com és Màrius Torres. Seguirem treballant per la memòria de Màrius Torres, per ser els seus dignes hereus.

Segueix les cartes creuades - Hereus de Màrius Torres, per Txema Martínez - Dignes hereus de Màrius Torres, per Montse Parra - Resposta a la senyora Parra, per Txema Martínez