Resposta a la senyora Parra
Les cendres
Benvolguda regidora de Cultura de Lleida:
Com que entenc que és una persona ocupada i potser no va tenir temps de llegir-se bé el meu article de dimarts, li aclareixo a grans trets el que jo denunciava i que vostè no rebat en la seva rèplica.
- Primer. Que la fugacitat d’una gestió política no hauria de condicionar l’eternitat d’un poeta com Màrius Torres. Al contrari. Hauria de treballar per consolidar-la, més enllà de conjuntures.
- Segon. Que 75 anys després no s’ha unificat el llegat de Màrius Torres.
- Tercer. Que no existeix una Fundació Màrius Torres.
- Quart. Que no existeix una Casa Museu Màrius Torres.
Acomplir els punts segon, tercer i quart és apostar. Creure. Fer política cultural. I argumentar que el seu cap a la Paeria ja ha penjat un comentari a Facebook elogiant la memòria del poeta és un insult no tan sols a aquesta memòria, sinó a la intel·ligència i la sensibilitat dels lleidatans, i dels catalans en general.
Precipitades ratlles que no contradiuen ans corroboren, i de quina trista manera, la conclusió del meu pesar: no són, els que governen avui Lleida, dignes hereus de la lliçó estètica i moral de Màrius Torres.
Segueix les cartes creuades - Hereus de Màrius Torres, per Txema Martínez - Dignes hereus de Màrius Torres, per Montse Parra - Resposta a la senyora Parra, per Txema Martínez
