El rosa no és el color de les nenes

Segons un

estudi de l’Institut de la Dona presentat el passat 26 d’octubre, un 60% dels anuncis de joguines segueix presentant les noies com a coquetes, cuidadores, mares o esposes i princeses. En menys d’un 4% dels casos les presenten com a heroïnes.

En canvi, els arquetips masculins s’associen a guerrers, herois o aventurers.

Igualment, en 6 de cada 10 anuncis es deixa al marge la noia de la ciència i la tecnologia, amb joguines sense suports electrònics o mecànics.

Aquests arquetips es perpetuen en els contes infantils que llegim als nostres fills abans d’anar a dormir. Tot i que ja no ens és estrany que els nois vulguin ser princeses i es disfressin de Frozen, i les noies guerreres, i que tinguin com a models una Amaya Valdemoro, una Ona Carbonell o una Carolina Marín.

Les nenes aprenen de molt petites que s’espera que es comportin d’una determinada manera. Les expectatives les inculquem des de la més tendra infància. Carol Gilligan ens ho explica al seu llibre a In a Different Voice. S’espera que les nenes siguin dòcils, tranquil·les i introspectives, res d’agressivitat i que valorin més les relacions que les regles.

Gilligan parla que nois i noies tenen un enfocament diferent sobre la moralitat. La moral, per als nois, té una orientació cap a la justícia, mentre que per a les dones té una orientació cap a la responsabilitat. Pensament i acció van de la mà. I mentre seguim posant etiquetes, comprant joguines i contes amb aquests arquetips, no posem prou el focus en un model educatiu que en les primeres etapes és a granel. Dues opcions: o encaixes o encaixes. Una carretera d’un carril on ser diferent vol dir pagar peatges i alguna multa en forma de maldecaps dels pares i frustració dels nens.

Segons el World Economic Forum, les habilitats que seran més preuades al mercat laboral l’any 2025 seran el pensament crític, la resolució de problemes, l’aprenentatge continu, la flexibilitat, la innovació i la tolerància a l’estrès.

En definitiva, s’imposen entorns disruptius en què arranquem les etiquetes i els arquetips de cop. Coneixements pluridisciplinaris, amb una importància significativa de les soft skills. Continguts i metodologies girades com un mitjó. Barrejar humanitats amb tecnologia i management, metodologia socràtica i fer del món l’escola, sense barreres.

El mitjó l’hem de girar des de les primeres etapes d’aprenentatge. No val un model educatiu a granel perquè els nens des de molt petits ja mostren que no tots encaixen al mateix sac. El més xocant és que el mercat justament tampoc ho demana. Ja no ens guiem per un currículum que ha esdevingut una marca blanca, un commodity, sinó per una marca personal ben treballada amb què precisament traiem suc al que ens fa diferents, a la nostra singularitat.

Acabo amb un conte breu de Kostas Axelos: “Un pare i una mare centaures contemplen el seu fill que juga en una platja de la Mediterrània. El pare es gira cap a la mare i li pregunta: hauríem de dir-li que només és un mite?”

En quin mite vivim? El color de les noies és l’arc de Sant Martí.