El nen del botó vermell

El 2007 la prestigiosa revista americana Time escollia Vladímir Putin com a persona de l’any i ocupava la portada. Es va imposar a Al Gore o a la creadora de Harry Potter, J.K. Rowling.

En aquell moment, l’editor de la revista, en Richard Stengel, deia: “Putin no és un bon noi, però ha fet coses extraordinàries. És el nou tsar de Rússia i és perillós en el sentit que no el preocupen les llibertats civils; ni el preocupa la llibertat d’expressió; es preocupa per l’estabilitat. És estabilitat el que Rússia necessita i és per això que Rússia l’adora.” El 2011 va rebre un nou reconeixement, en aquest cas el Premi Confuci de la Pau per la seva posició pacífica i contrària a la idea de bombardejar Líbia.

En aquest cas competia amb personatges com Angela Merkel o Kofi Annan, exsecretari de l’ONU.Precisament en la roda de premsa de comiat de Merkel amb Putin, aquest deia que Rússia ja havia tingut prou revolucions durant el segle XX i que el que tocava ara era el desenvolupament evolutiu de la societat russa i del propi Estat.Després de llegir aquestes línies arribo a la conclusió que els termes estabilitat i desenvolupament evolutiu no volen dir per a tothom el mateix...Quan era petita, a casa no ens perdíem les pel·lícules del James Bond. Els russos acostumaven a ser els enemics a batre per l’agent amb llicència per matar. Tot i que érem petits, a tots ens sonaven els termes de Guerra Freda, les amenaces nuclears i la competició per guanyar la carrera espacial.

Quants no haurem cantat la cançó de Mecano Laika, “una perra muy normal pasó de ser un corriente animal a ser una estrella mundial.. ella fue la primera astronauta en el espacio exterior”. Eren uns enemics llunyans que a la ficció vèiem alts, fornits i amb cara de mala lluna.

En el terreny de la ficció es quedaven, perquè l’arribada dels russos a Espanya és un fenomen força recent. Ara que els tenim de veïns veiem que no tots fan cara d’enfadats i que també n’hi ha de baixets.Molts russos estan protestant contra la invasió a Ucraïna. Uns sis-cents científics russos denuncien que és injusta i insensata, personalitats rellevants del món de la cultura, el teixit empresarial i l’esport també estan alçant la veu en contra, ja hi ha més de cinc mil manifestants contra la guerra detinguts, fins i tot el diputat comunista Mikhaïl Matveev s’hi oposa, tot i el risc que comporta portar la contrària a Putin.Les guerres no s’han acabat, sembla que estem condemnats a les lluites de poder, pel petroli, pel gas o per un tros de terra, tot i així, els tancs només els entenem en algun videojoc bèl·lic, no passejant-se per l’avinguda d’una ciutat.

No entenem que la gent hagi de marxar a correcuita de casa seva perquè li pot caure una bomba i hagin de circular a peu per les carreteres esperant arribar a Polònia. La Unió Europea té de nou una oportunitat per demostrar que val la pena creure-hi, que qui la fa la paga (no només no participant a Eurovisió, no jugant la final de la Champions a Rússia, tancant l’espai aeri o amb sancions econòmiques). Un adult atrapat en la ment d’un nen de vuit anys amb un botó vermell no pot fer el que li sembli.