Botellots i violència

Els últims mesos, amb la relaxació de les normes de la pandèmia, hem assistit atònits als episodis que s’han produït arreu del territori espanyol de botellots acompanyats d’una violència que ens ha deixat parats. Intoxicacions etíliques, lesions traumàtiques, ferits per armes blanques i un reguitzell de destrosses acompanyades d’una violència que ens sorprenia. Les forces policials es lamentaven que no hi havia marge per a la paraula.

Era aparèixer i rebre pedrades i d’altres atacs, de manera que ens hem acostumat a fer la connexió entre botellots, violència i agressions. Les festes de la Mercè a Barcelona ens serveixen d’exemple: seixanta-sis detinguts i setanta-tres ferits.Donat que els botellots no són un fenomen nou, què ha passat perquè es converteixin en una batalla campal? Què fa que els joves desfasin el seu comportament i que sobrepassin límits, aliens a les repercussions que tenen aquests comportaments?Déu me’n guard de voler donar la resposta a aquesta pregunta, m’acontento a invitar-vos a la reflexió i el debat i des d’un punt de vista molt concret, que és la comunicació no violenta.M’agrada molt com la Viquipèdia explica què és la comunicació no violenta (CNV) perquè justament fa èmfasis en els conceptes que voldria aprofitar per a la reflexió i el debat. Creada per Marshall Rosenberg, s’enfoca en tres aspectes: l’autoempatia, l’empatia i l’autoexpressió honesta, que busca la compassió en els altres.

La CNV es basa en la idea que tots els éssers humans tenen la capacitat de la compassió, i només recorren a la violència o a comportaments que fan mal als altres quan no es reconeixen les pròpies necessitats.Quines necessitats, doncs, no estan cobertes en els joves dels botellots que recorren a la violència?Amb el respecte que mereix cada situació particular, des del meu punt de vista, els adolescents són els que més han patit durant pandèmia. Sobretot per la quantitat de limitacions que hem/han viscut, en una etapa vital en què les necessitats que estan més presents són l’expansió de la persona, el descobriment, la curiositat superdesperta, la necessitat de pertinença al grup, el poder compartir espai i temps, la diversió, l’entreteniment, la recerca de la gratificació. Com es conjuga tot plegat amb les limitacions imposades per una situació nouvinguda? Unes limitacions que, a més, tenien la intenció de cuidar i de protegir les persones més properes del seu entorn familiar.

Com es gestiona això?Quin era el pla B? L’ús de les tecnologies? Penseu que poden satisfer totes aquestes necessitats esmentades?Els mateixos joves, natius digitals, han vist limitacions en aquesta manera de relacionar-se, la frustració que ens deixen aquests canals com a única alternativa. En la CNV sempre es posa el focus en les necessitats buscant la connexió des de la comprensió, en vers la humanitat de la persona, confiant en el fet que quan som capaços de connectar amb la persona des d’aquest punt és més fàcil i més probable que puguem influir en el comportament d’aquesta. Des de la mirada de l’adult, quan veiem els joves comportant-se d’aquestes maneres i amb les repercussions que això genera, si ens quedem ancorats en la mirada cap al mal comportament i pretenem prendre mesures des d’allí, el recurs fàcil és la culpa, fer-los sentir males persones i el càstig, un recurs conegut des del principi dels temps.

Però què passaria si la mirada fos des de l’empatia i des de la comprensió? Des de les necessitats insatisfetes que s’intenten cobrir amb comportaments poc desitjables? Des d’on penseu que serà més fàcil influir en el comportament d’aquests joves? Com seria oferir alternatives que permetessin cobrir les seves necessitats i al mateix temps cuidéssim les persones que ara mateix es veuen repercutides per aquests comportaments violents? Quin és el resultat que busquem? El sotmetiment per la por? L’actitud rebel?En l’essència de l’adolescent també hi ha el voler contribuir a una societat millor, no en tinc dubte, però quan l’ésser humà es veu molt limitat en les opcions que té a l’hora de cobrir necessitats que sent que són vitals, de vegades, recorre al mal comportament.La CNV té una mirada conciliadora. Espero, simplement, haver-vos invitat a la reflexió.