Fill, el que vulguis menys banquer

“Fill, quan siguis gran, banquer!” El somni de la generació baby boomer (els nascuts entre el 1946 i el 1964) era que els seus fills fossin funcionaris o banquers. Per a la generació de la postguerra, la seguretat era la prioritat a l’hora de pensar en el futur dels seus descendents. Quants d’ells no van haver d’immigrar per treballar a la Seat o cap a Alemanya i deixar la família aquí? I què era més segur que el sector bancari o el funcionariat? Després de la crisi financera del 2008 i de la digitalització i la Covid, el discurs ha canviat.

La banca espanyola és la que ha sofert una major reestructuració d’Europa i ha deixat un reguitzell de conseqüències: milers de treballadors fora (en forma d’acomiadaments, prejubilacions i baixes incentivades), prop d’un 50% d’oficines menys, consumidors emprenyats i una reputació malparada. Com hem arribat fins aquí? La baixada dels tipus d’interès i la digitalització dels serveis financers segur que ens ajuden a entendre aquest declivi. Quants de vosaltres, nascuts diguem a partir del 1964, us adreceu a les vostres oficines per fer qualsevol tràmit? I ja no em refereixo a ara, que és quasi missió impossible que t’atenguin, sinó des de fa uns quants anys?De fet, la banca espanyola, segons l’informe de Digital Banking Maturity del 2020, és la segona millor digitalitzada del món, només superada per la de Turquia.

En reducció de costos sembla que tenim un excel·lent, però en experiència client un suspès amb tota regla. La despersonalització guanya terreny al mateix temps que la desafecció. No s’ha aprofitat els avantatges de la digitalització per donar un millor servei i una atenció més personalitzada.Mai hi havia hagut tants clients emprenyats, sigui per experiència pròpia, dels vostres veïns o dels que llegiu, i veureu que hem arribat a un punt escandalós.

Encara més si ens fixem en la gent gran, menys destres a nivell tecnològic. A finals de gener, en Carlos San Juan, de 78 anys, endegava una campanya amb el títol “Soc gran, no idiota” per exigir un tracte més humà als bancs mentre la Nadia Calviño exigia un pla perquè la gent gran no quedés exclosa dels serveis financers. Si el banquer era com el metge, confiança plena amb el que ens proposava, ara, ulls ben oberts, perquè la sensació és que si abaixem la guàrdia ens hauran endossat una torradora o un cotxe quan només volíem posar al dia la llibreta.

No pas per gust, ja que els que encara són treballadors del sector han viscut dies millors i els que surten amb els ajustos sovint es troben amb un “i ara què?” angoixant.Encara ens queda molt per veure d’aquesta revolució. És ben possible que el nostre banc del futur (no tan llunyà) no es digui Santander, ni CaixaBank, ni Sabadell sinó Google, Amazon, Facebook i Apple, coneguts com el grup GAFA per les seves inicials. Els GAFA són nadius digitals, des de l’inici han posat el focus en l’experiència del client, tenen milions d’usuaris, altíssimes cotitzacions a borsa i moltíssima liquiditat.El que sí que està clar és que aquest futur serà digital.