Quan la vida canvia en un instant

Després de deixar la Visa tremolant al comprar el cinquè bitllet d’avió per aquest estiu, els remordiments comencen a alçar la veu, de manera que els he de fer una mica de cas i tallar-los d’arrel amb un discurs contundent. Viatjar és el que més m’agrada del món. Conèixer noves cultures i la seva gent, nous paisatges, maneres de fer i de pensar, m’inspira i em nodreix l’ànima.

Tinc clar que aquestes experiències són de les poques coses que m’emportaré d’aquesta vida, així que Carpe Diem. Avui hi som, demà qui sap. Avui podem, demà qui sap.

Perquè la vida és atzarosa i capritxosa, en un instant, tot pot canviar de dalt a baix. Vint-i-quatre de febrer de 2022. Putin anuncia l’inici d’una operació militar de “defensa pròpia” davant una amenaça per la sobirania de Rússia.

L’existència “normal” dels ucraïnesos, habitants de ple dret, passa, en un instant, a fugir de les bombes, amb les poques pertinences que poden arreplegar i esdevenir refugiats. De dormir a casa teva a tenir una petita habitació en un alberg de, diguem, Polònia, fent equilibris per recompondre’s, per trobar una feina digna, per cuidar dels fills, per contenir la ràbia i les llàgrimes mentre prepares l’esmorzar. Com pot ser que en un instant la teva vida es capgiri d’aquesta manera?Sis de febrer de 2023, sud-est de Turquia i nord-est de Síria.

Un terratrèmol de magnitud 7,8, sacseja i mata, segons xifres no definitives d’Unicef, més de quaranta-quatre mil persones i en deixa milers de ferides. En trenta segons pots passar de la vida a la mort. I si et toca vida, l’escenari és esfereïdor: foscor, misèria, por, brutícia, fred, pols.

El seisme dura segons, la nova realitat durarà molt més.Onze de març de 2004, les set i trenta-set, primera explosió d’un tren de rodalies a Atocha. En els tres minuts següents, esclaten nou bombes més. Que el despertador no sonés, una rebequeria del fill, una taca de cafè a la camisa.

un petit retard providencial marcaria la fina línia entre la vida i la mort. “Aquell que va dir que era millor tenir sort que talent coneixia la veritable essència de la vida.” Amb aquesta frase comença la pel·lícula de Woody Allen Match Point. Un instant, un anell que cau en el costat equivocat o no, i la vida fa una tombarella.

No us vull fer espòiler, si heu vist la pel·lícula m’entendreu de seguida i si no l’heu vista, molt recomanable.La María Belón es presenta com una persona ordinària que va viure una situació extraordinària: sobreviure al tsunami de l’Índic el 2004. Segur que recordeu la Naomi Watts a Lo imposible retratant la seva història. Mentre prenien decisions quotidianes com si anar a la bugaderia o banyar-se primer, els animals es començaven a neguitejar pressentint un esdeveniment que canviaria la seva vida i la de milers de persones.

Mil·lèsimes de segon on el món es para. Hi ha instants que canvien tot el nostre món. Voluntats divines, el destí, el mektub, l’atzar, el pla de vida pactat abans de néixer.

Instants en què canvien tant les regles del joc que sembla que has deixat la Terra per anar a Saturn. On agafar-se?La María parla que fer teva la causa de l’altre fa que et sigui impossible veure un telenotícies i que el sentit de la vida és estimar. Potser només ens hem d’agafar a això, a estimar.