La curiositat

Si entenem la curiositat com el desig de veure, de conèixer o de saber, probablement ens vingui al cap la figura d’un infant. Tocar, posar els dits en un endoll, posar-s’ho tot a la boca, mirar-se embadalits el peu. Els infants són curiosos des que neixen, tocant, palpant, tastant, mirant i una mica més tard, preguntant sense parar.

Així és com aprenen a conèixer el seu entorn. Ikea ho té clar i per això publicà a Linkedin un anunci que pretenia trobar un “professional” d’entre quatre a dotze anys obsessionat a jugar i l’aventura, que gaudís testejant les joguines del gegant suec abans de posar-les a la venda a les seves botigues. Es van presentar 500 candidats i l’escollit va ser en Toby, de 5 anys.

Destacaven que va ser un procés de selecció difícil perquè tots els candidats eren creatius, curiosos, entusiastes i divertits.Queda clar que els petits són curiosos, però i els grans, ho som? O la curiositat es va perdent amb els anys? L’escriptor portuguès José Saramago ens deia que la vellesa comença quan perdem la curiositat. Quan se’ns acaben les ganes de conèixer és quan tenim un problema.Quanta gent al vostre voltant veieu que s’ha fet “gran” en el sentit que ha perdut aquesta curiositat? O com la teniu de desperta vosaltres mateixos?En plena era tecnològica i amb la intel·ligència artificial prenent terreny, la curiositat esdevé crucial perquè l’objectiu no serà competir amb els robots sinó palanquejar-nos en allò que ens diferencia d’ells, perquè els humans no aportem valor fent de robots sinó que aportem valor fent d’humans. I resulta que la curiositat és una característica pròpia dels humans.Però no tots som curiosos de la mateixa manera.

Al 2017, Todd B. Kashdan i el seu equip de la Universitat George Mason van fer un estudi que concloïa diferenciant cinc tipus de curiositat diferents.El primer és el que s’anomena l’exploració alegre, és a dir quan la curiositat s’activa motivats per les ganes d’aprendre. La tècnica de la cocció al buit, la papiroflèxia o pintar amb aquarel·les.El segon és la sensibilitat a la carència.

Aquí la curiositat se’ns activa perquè en el proper examen ens preguntaran les arrels quadrades o qui queda viu a Jocs de Trons. Estem ansiosos per saber.El tercer és la tolerància a l’estrès. Aquest ens és molt útil quan afrontem un canvi i volem saber què hi ha més enllà de la zona de pànic.

Quan per exemple arriba a l’empresa un nou director general i no saps el que t’espera.El quart és la curiositat social: què pensen, què fan, què senten les altres persones? Aquesta la tenim molt activa quan ens connectem a Instagram per veure què fa el veí, per exemple.I el cinquè és la recerca d’emocions. La curiositat que ens porta a assumir riscos socials, físics o financers per buscar noves experiències. Fa quatre dies estàvem pendent del Titan, el submarí que portava turistes a visitar les restes del Titanic i que va acabar en tragèdia.Com de curiosos sou?