Tard on?

Simon Garfield, al llibre Cronometrados, explica com el món es va obsessionar amb el temps. De com vam deixar de mirar el cel a estar permanentment pendents del rellotge. En un món preindustrial, poc importava l’hora que era. Els dies duraven segons la llum del sol i podia haver-hi tants horaris diferents com campanars. Amb l’arribada del ferrocarril i la revolució industrial, el temps adquireix un altre valor, havíem d’evitar perdre el tren o que simplement els trens xoquessin. Igualment, la mà d’obra havia d’arribar a l’hora a les fàbriques per complir amb el flux de producció. El que entenem per temps varia segons les èpoques i els invents i pel fiable i previsible que pot ser la vida en cada país. Si l’entorn en què vivim és fiable i previsible, podrem planificar a mitjà termini sense massa problemes. Si en canvi vivim en ciutats com Nova Delhi, amb vint-i-set milions d’habitants i un tràfic endimoniat, com pots planificar l’horari d’inici d’una reunió? O com pots planificar qualsevol inversió si vius en zona de monsons?La concepció del temps pot ser molt relativa segons les circumstàncies del teu entorn, així doncs és d’esperar que la puntualitat sigui un concepte molt espinós entre les diferents cultures que pot provocar situacions incòmodes i enuigs.Mentre a Nicaragua tenen el que anomenen “l’hora Nica” que vol dir arribar dues o tres hores més tard del que s’ha quedat, al Japó, fer tard per un parell de minuts pot malbaratar una relació.Si et conviden a sopar a les nou del vespre, en funció de la cultura del convidat, arribar a l’hora pot implicar estressar els amfitrions, fer-los córrer amb els preparatius, així que se’ls dona una mitja horeta de marge, com a mínim, per educació. Mentrestant, l’amfitrió, si no està al cas, pot haver pensat que t’ha passat de tot al no arribar a l’hora. Farà dos geners, ens van convidar a un casament al Marroc. El casament començava a les nou del vespre. Ja t’avisen per endavant que això vol dir les onze anant bé i vam acabar marxant a les tres de la matinada sense haver sopat. Mentre la població local ho vivia amb total normalitat, el meu fill no parava de repetir-nos que mai més.Si treballeu a nivell internacional, segur que teniu mil experiències en aquest aspecte. Cal contextualitzar, entendre que el que pot ser un problema es pot evitar si se’n parla obertament i es fixa un marc d’actuació, una cultura d’equip que marqui els ritmes. Encara recordo un company de feina que em deia: “no entenc per què els meus companys estan tan enfadats, estic aquí, no?” I sí, hi era, però si havien quedat a les nou, ell va arribar a les tres. Tard per a qui? Tard on?