Àngels i dimonis
Economista
L’ésser humà és una font de contradiccions i dualitats. Àngels i dimonis representant la consciència i les temptacions. Dos personatges que representen els conflictes interns de les persones. La prudència, l’anàlisi, la visió estratègica, les normes socials versus els instints més primaris, la rebel·lia, la imprudència i la bogeria. Des de ben petits, aprenem que certs comportaments són “correctes” i d’altres no, en funció de la resposta que obtenim de les nostres figures parentals i anem modelant la nostra conducta amb una finalitat, ser estimats, ser acceptats. Els nostres instints més primaris no desapareixen, sinó que els domestiquem. Així, quan estem en una reunió on tenim interlocutors als quals tiraríem la sabata al cap perquè ens treuen de polleguera, en lloc de donar via lliure a aquests instints, el que fem és armar-nos de paciència i assertivitat, o dels recursos que tinguem en aquell moment, i deixar la sabata al seu lloc. El tema és que ens animen constantment a tirar la sabata al cap d’algú. Les “fakenews” o les “deepfake” pretenen crear corrents d’opinió que només busquen la confrontació i la desinformació de la població. Notícies falses que es difonen com la pólvora en pro de la polarització de la societat i, com que anem més accelerats que mai i aprofundir i el sentit crític van cars, ens veiem envoltats de porqueria dia sí, dia també. Porqueria que pot fer canviar l’esdevenir de governs i institucions i que ens fa treure no una sabata, sinó dues. Amb tot aquest fangar, els missatges durs i contundents tenen l’efecte d’un bàlsam celestial. Connecten amb la nostra rebel·lia i bogeria i ens fan reaccionar. Mentre als Estats Units un Trump arrasa, una Europa buròcrata i normativa tem la imprevisibilitat del mandatari i es veu amb l’obligació de posar-se les piles. I és que estem avisats, les promeses són tan extremes, que ens podem esperar qualsevol cosa, amb la legitimitat de les urnes. La llibertat va acompanyada de responsabilitat, així que el fangar no pot ser l’excusa quan ens hi juguem tant, siguem tots responsables i crítics.