Vuit segons i mig

Si entenem l’atenció com un procés cognitiu que ens permet orientar-nos cap a aquells estímuls que són rellevants donant-los prioritat i ignorant els que no ho són i us dic que el temps màxim que li dediquem és de vuit segons i mig, com us quedeu?Si teniu gent al vostre voltant nascuda a partir de finals dels anys noranta, haureu notat que la seva gestió i percepció del temps és diferent de la que té la gent de més edat. La Generació Z a la qual em refereixo té pressa, és impacient, tot és urgent i immediat, de manera que el temps d’atenció s’ha reduït en conseqüència. Aquesta pressa es percep en totes les facetes de la seva vida. Una cançó dura massa per escoltar-la sencera, total, l’interessant és la tornada. Per què perdre el temps a escriure una paraula quan una emoticona fa el servei? La feina, per projectes, sempre que siguin interessants, i quan un s’acaba, a una altra cosa. Recordeu els casos de les noies que es posaven bolquers per no perdre’s res al concert de la Taylor Swift? També això és un reflex de la hiperacceleració. En aquest cas vinculada, precisament, a la por de perdre’s alguna cosa, el que es coneix com a FOMO. El plaer i la recompensa també han de ser ràpids, d’aquí l’afició a les xarxes socials i la necessitat de likes. Enganxats a la dopamina instantània, no podem viure sense les pantalles. Ai, si no arriba resposta o el m’agrada! El curt termini es converteix en mitjà, el mitjà en llarg i el llarg desapareix. Arribats aquí, us podeu imaginar com afecta aquesta nova mentalitat el món laboral. El compromís, si tot va bé, és per projecte, sempre que es pugui gaudir, tenir un bon cap del qual aprendre i es rebi feedback constant, entre altres condicionants. Es tracta d’una generació ben formada, amb una bona autoestima, nativa digital i capaç de buscar-se la vida, així que, el temps que estiguin a l’empresa, demanar simplement que ho donin tot. Retenir o seduir perquè es quedin ja és una altra cosa, dona per a una columna sencera. La Generació Alpha, la que va darrere de la Z, no té pinta que tingui més paciència, així que, com dic sovint, a ballar al so que toca.