El risc de contagi

A finals de gener vaig tenir l’oportunitat de moderar a Madrid una sessió amb empreses punteres del nostre país, sobre polítiques d’atenció a les persones i diversitat. Una a una anaven desgranant les mesures i accions que estaven aplicant per fer les seves organitzacions més justes i inclusives. Orgulloses del que havien aconseguit picant pedra i de poder-ho compartir, la sessió va acabar amb cert “desinflament”: hi havia molta preocupació pels vents nous que bufen dels Estats Units i per l’efecte contagi que es pot produir a Europa.

De fet, des de fa un parell d’anys, la diversitat i l’equitat han entrat amb molta força com a elements fonamentals a tenir en compte per les empreses si volem ser atractives per les generacions més joves que irrompen en el mercat laboral. Per a la generació Z, els nascuts entre finals dels anys noranta i fins al dos mil deu, no ser diversos o equitatius és una de les raons principals per abandonar una feina.

Mentre a Europa, en alguns països almenys, anem avançant com a societat sent més diversos i inclusius, al regne Trump ens diuen que ens deixem de punyetes, ni minories, ni diversitat de gènere, ni equitat ni inclusió. I com a bons súbdits, alguns dels empresaris estrelles del país han actuat en conseqüència. Meta, Amazon, Walmart, Ford, McDonald’s, Accenture i un llarg etcètera ja han modificat o directament eliminat les seves polítiques en aquest sentit.

Ho va deixar molt clar al seu discurs d’investidura: “A partir d’avui, la política oficial del govern dels Estats Units serà que només hi hagi dos gèneres, masculí i femení.”

Les que estan molt d’acord amb aquest discurs són les anomenades “tradwives”, el moviment de les esposes tradicionals i conservadores de l’era Trump. Dones sotmeses als seus marits, que cuinen, netegen la casa, tenen fills, a poder ser set, i atenen les necessitats sexuals dels seus marits a demanda.

La incertesa, les guerres, les crisis econòmiques es tradueixen en pors que determinen els nostres comportaments i maneres de pensar. Res és per sempre però mentrestant, si no anem amb compte, anem retrocedint en drets que ens han costat dècades aconseguir.

Tots som corresponsables del món en què vivim, compte amb els contagis.