Dijous, 18. Només si la femella és sorda s'entén el cant del cucut

- Bon dia!

- Boníssim!

- Carai! Sí que estàs de bon humor!

- Me'n poso cada dijous quan esmorzo i llegeixo la millor columna del diari.

- Divertidíssima i intel·ligentíssima com sempre, i tant!

- Una prova més que les dones són millors.

- Una de cinquanta mil. L'altre dia sentia Carlos Boyero explicant que l'única raó per la qual no té fills és que deu ser estèril, una suposada broma machito alfita, com volent dir...

- No cal que expliquis què vol dir, pobre. Profundíssima vergonya aliena. L'altre dia la meva parella li comentava a una amiga que havia vist al carrer una professora que havien tingut dècades abans i que suposaven que per l'edat seria morta, i davant la incredulitat de l'amiga li va dir: "Sí, sí, segur. La mateixa ombra d'ulls". La mateixa ombra d'ulls. Això és una superioritat aclaparadora.

- No és la primera vegada que elogies l'Anna Maria Martí i denuncies les misèries del masclisme.

- Ni serà l'última. Només la hipòtesi que la femella sigui sorda pot explicar el cant del cucut.

- Això em recorda Borges, a qui un pèssim poeta local li va llegir, davant de la Giralda, mitja dotzena de sonets que havia dedicat al monument. “Debe ser triste, maestro, no poder contemplar esta maravilla”, le va dir. “Sí –va respondre Borges–, es triste para mí ser ciego y es una suerte para ella ser sorda". 

- Bona! A mi em recorda Coleridge, que deia que els cignes canten abans de morir, i no seria mala cosa que algunes persones morissin abans de cantar.

- Quasi sempre homes.

- Quasi sempre homes, sí.

- És curiós que la millor columna del diari s'intituli La impostora. 

- Cada dia estic més convençut que només els que el posseeixen en abundància dubten del seu propi talent.

- Els i sobretot les.

- Sobretot les, efectivament.