TV3, la teva?
No fa gaires dies corria per Twitter, el Pryca de les xarxes socials, un tall de vídeo del programa Planta Baixa en què una experta en alimentació parlava del Bacillus cereus i del Clostridium perfringens, dos bacteris que poden aparèixer si deixem els aliments massa temps fora de la nevera o el congelador. Com que es tractava d’un tema important, algú de la redacció va decidir que se’ns ho havia d’explicar en castellà. Perquè l’experta, professora d’una universitat catalana, parlava en castellà. No descarto que l’objectiu de la tria fos “llegar a más gente”, però m’estranya que no es trobés cap persona capaç d’emprar llatinismes i, alhora, explicar- nos això de la nevera en català.
Que TV3 està patint una forta castellanització és un fet incontrovertible sobre el qual algunes veus fa temps que alerten. El mateix programa, el febrer passat, ja va fer emprenyar la catalanor per entrevistar Luis del Olmo en castellà, un home que ha treballat tota la vida a Catalunya i que viu entre Barcelona i El Roc de Sant Gaietà. Fer-li aquella entrevista en castellà xocava frontalment no només contra el llibre d’estil de la cadena, sinó contra tota lògica. I el mateix pot afirmar-se de Col·lapse i El Matí de Catalunya Ràdio, els dos programes de la Corpo presentats per Ricard Ustrell en què, amb escassos dies de diferència, va entrevistar Miguel Ríos, Bárbara Rey i Ana Obregón.
Aquí, tanmateix, s’hi entreveu un horitzó afegit, el dels referents i el marc mental espanyols, juntament amb una superficialitat emprada com antídot balsàmic contra els anys del procés i la tant esventada politització dels mitjans públics catalans. TV3 era la teva, però va pel camí d’esdevenir la seva. Per cert, no entraré en el tema de Jordi Évole, perquè ho ha inundat tot de cinisme i llàgrimes i perquè ja cansa.
Tot plegat forma part del context polític del postprocés, en el qual la llengua i l’imaginari espanyols s’aixequen com a sinònims de pacificació i en què cal encabir-hi, mutatis mutandis, una piulada recent de la consellera Tània Verge amb la qual reclamava revertir el desastre provocat per Rubiales d’endur-se a l’Aràbia Saudita la Supercopa d’Espanya de futbol. No fa tant de temps ens demanaven que calia “fer República” i, ara ells, en canvi, pensen i actuen més espanyolament que mai.
