Espanya és terrorista

Haver estat un imperi poderós i perdre-ho tot acaba passant factura. Perquè després ve la polarització, el país partit en dos, una guerra civil i quaranta anys de dictadura que acaben formant un pòsit, una massa mare ideològica, on es barregen els odis atàvics amb la nostàlgia i la impotència. Franco no hi és, però no ha marxat. El seu esperit s’apareix habitualment a la porta dels tribunals, al Congrés dels Diputats i a llocs com el carrer Ferraz. Aquests dies l’ànima d’aquell home amb un sol testicle s’ha passejat per la Fiscalia i els despatxos de determinats jutges, i els ha fet veure que bloquejar un aeroport és terrorisme i que el president Carles Puigdemont és Bin Laden amb barretina. A l’esperit de Franco se l’ha vist deambular també per l’Asamblea de Madrid, on Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme, ha estat maltractada pel PP. I també s’ha revelat a alguns opinadors de Twitter, que consideren que les tractorades són terrorisme perquè dificulten el pas de les ambulàncies. No sé què dirien si aquí s’hagués vist el que s’ha vist a França, pagesos buidant una cisterna amb centenars i centenars de litres de purins a la porta d’una comissaria de policia. A Espanya, en canvi, la merda es gestiona d’una altra manera. Ho veiem en el cas de Diego Conesa, líder de la tractorada a Múrcia, un home que va cofundar la denominada “Orden Prístina para la perfección paradisíaca” i que gestiona Ediciones Verdad Absoluta, i que reconeix haver fet l’experiment de tastar els seus propis excrements després de sortir del cos propi, cosa que, de retop, ajuda a entendre que hagi col·laborat en alguns actes de Vox. No sé si menjar merda és terrorisme, però a mi no m’hi trobaran. On sí que em trobaran és en la defensa de la veritat, si és que aquesta columna escrita des del Pla d’Urgell i publicada en un diari de províncies pot contribuir-hi d’alguna manera. Només cal retrotraure’s als casos dels diaris Egin i Egunkaria, tancats sota l’acusació de pertànyer a l’entramat d’ETA, i amb una sèrie de gent empresonada acusada de terrorisme. Al final, els tribunals espanyols van reconèixer que no hi havia evidències de la relació entre aquests diaris i ETA, però el mal ja estava fet. Amb aquests precedents, es demostra que Espanya mai aprèn.