És lícit i normal?
Aquests dies ha esclatat una polèmica dins el món cultural català que té a veure amb el canvi de rumb del Museu del Disseny de Barcelona, que properament guardarà als magatzems el poc que exposa de les impressionants col·leccions històriques de mobiliari, ceràmica, vidre o teixits de l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat ve de lluny i té a veure amb la reorientació del museu promoguda en l’anterior legislatura pels Comuns.
Per executar els canvis van convocar un concurs per cobrir la direcció del museu. Va guanyar José Luis de Vicente, algú que prové de l’entorn CCCB, MACBA i Sónar i que és completament aliè a l’àmbit que marquen les col·leccions de la institució. D’entrada, això és sospitós, però no vull fixar-me en aquest detall, sinó en una qüestió que té a veure amb la llengua. A la convocatòria del concurs s’exigia “Tenir coneixements suficients de llengua castellana (els nacionals d’altres Estats membres de la Unió Europea) i catalana, podent-se exigir la superació de proves amb aquesta finalitat”. Ho remarco perquè, en l’allau de missatges que circulen per WhatsApp entre la gent del sector, corre una fotografia d’un acte que va celebrar-se al museu fa escassos dies en què el director presentava la programació de la institució per al 2024. A la pantalla de fons s’hi veu una diapositiva en què es llegeix “L’Oceá Parla. Novas Ecologías I Novas Economías del Mar. Octobre-Febrer”. Hi ha gairebé tants errors ortogràfics com paraules.
No vull fer sang, però cal contextualitzar-ho. Nascut a Granada i llicenciat en Filologia Anglesa per la Universidad de Sevilla, Vicente té dos perfils a Twitter, un en castellà i l’altre en anglès. Fa molt de temps que treballa a Barcelona, però no piula en català. Fa uns anys, fins i tot, va fer un tuit en què deia, en anglès, que “Presentar un viver a Barcelona en català davant un públic internacional és contraproduent”. És evident, per tant, que té diversos problemes amb la llengua.
Dit això, és lícit i normal que en un acte públic d’un dels principals museus del país passi això dels errors ortogràfics? És lícit i normal que en el concurs de la plaça de director d’un dels principals museus del país no s’exigeixi el nivell C de català? I acabo: es consideraria lícit i normal que Vicente no escrivís bé el castellà?
