Salvatge oest
De territoris salvatges, de far west on la llei és el de menys, n’hi ha a tot arreu, i Ponent no se n’escapa. Després d’una denúncia a Instagram d’Independents per Bovera, dimecres es publicava a SomGarrigues una notícia en què s’alertava sobre les obres de substitució de bona part dels carreus que conformaven la porta lateral de l’església d’aquella localitat, datada al segle XIII. La portalada havia estat restaurada anys enrere, i des de l’ajuntament es va considerar que aquells carreus atrotinats calia reemplaçar-los per uns de nous. El consistori va contractar un picapedrer i, plis-plas, ja tenim un portal nou.
Un cop ha esclatat l’escàndol, l’alcalde, Òscar Acero, ha sortit amb la seva placa de xèrif local i ha dit que van tirar endavant les obres perquè ningú els va dir que no poguessin fer-ho i que ara les han aturat, ei, perquè ells volen, no perquè ho mani la Generalitat. I amb la mà a la cartutxera de la pistola ha dit que “no pot ser que vingui un funcionari, que no sé qui és, i ho faci aturar”, llençant una escopinada a terra després de treure’s una branca de timó de la boca. Tot indica que l’alcalde desconeix que els funcionaris públics amb responsabilitat sobre el patrimoni tenen la consideració d’autoritat, per llei.
L’alcalde hauria de saber, també, que en no tenir Bovera un pla d’ordenació urbanística municipal, ha de recórrer a les normes de planejament urbanístic dels municipis de Ponent aprovades el 2015, que estan penjades a la xarxa a disposició de tothom. Allà, a l’article 6, podrà llegir que “només es podran autoritzar obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ del Departament de Cultura”, i que “es prohibeixen expressament l’enderrocament o la transformació i canvi de les característiques físiques dels edificis”. Més clar, l’aigua. D’altra banda, i com que el que han fet és enderrocar parcialment un BCIL, un bé catalogat, no li recomano a l’alcalde que llegeixi la llei 9/1993 del patrimoni cultural català, perquè potser li agafarà un cobriment de cor davant la multitud d’articles que s’han incomplert, que podrien comportar la imposició d’una sanció greu o molt greu per part del Consell Comarcal o la Generalitat. Veurem com acaba el cas, però el que s’hauria de fer immediatament és revertir la destrossa.