Taronja amarga a Palau

Va ser un acte solemne, però les cares eren llargues i es flairava tensió, decepció i satisfacció a parts iguals. Dimecres s’inaugurava la restauració del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que ha comportat la retirada d’unes pintures sobre tela, horripilants i tètriques, de temàtica espanyolíssima, que la dictadura de Primo de Rivera havia instal·lat en una de les estances de representació de la casa. Per sobre de tot va ser un acte de justícia històrica i una acció patrimonial d’alt voltatge polític que, tanmateix, no han d’emmascarar el rigor tècnic amb el qual s’ha dut a terme, gràcies a l’equip de professionals que hi ha treballat. El saló ha recuperat l’aparença sòbria i equilibrada que l’arquitecte Pere Blai va conferir a l’espai, incloses les pintures murals dels arcs, amb notables grotescos d’inspiració italiana afins al classicisme del Renaixement. No és un detall gratuït, atès que recuperar aquest llenguatge en un espai on el poder civil es manifesta és una rara avis en un país on allò medieval, romànic i gòtic, ho impregna tot, molts cops abusivament. L’art català va més enllà de l’edat mitjana, és una obvietat, però no sempre ho tenim clar. La música, l’audiovisual projectat i el cant dels Segadors van posar tot de nusos a la gola dels assistents, que eren molts i rellevants. A banda del rovell de l’ou del patrimoni català, hi havia l’actual president de la Generalitat, que ha enllestit el projecte, a més dels expresidents Pujol i Torra. El darrer estava especialment cofoi, ja que n’havia estat l’impulsor. Malgrat l’orgull pel que s’havia fet –és inexplicable que les pintures no s’haguessin retirat molt abans–, la situació política monopolitzava les converses entre bambolines i s’imposava un pessimisme generalitzat. Càrrecs d’ERC amb qui vaig parlar no sabien per on tirar, no tenien respostes. Els de Junts, emprenyadíssims. I enmig d’aquell sidral de confusió, un servidor veia en l’arranjament d’aquell espai el pas previ que tot inquilí fa abans d’abandonar el pis llogat: pintar-lo i deixar-lo ben maco per al següent que ha d’entrar-hi. El record físic que els assistents a l’acte vam endur-nos va reblar les sensacions. Era un potet de melmelada feta amb els fruits dels tarongers del pati de Palau. Naturalment, de taronja amarga.