Sixena és Espanya

De l’afer sobre les obres de Sixena sovint oblidem que l’11 de desembre de 2017, a un museu públic, de tots, van arrabassar-li unes peces que foren lliurades per ordre judicial a un propietari privat. I no va haver-hi prou amb veure com un cos policial militaritzat accedia al museu en plena aplicació de l’article 155, que vam haver de contemplar tot de despropòsits des del minut 1 de la sortida de les obres, amb la comitiva aragonesa de vehicles tocant el clàxon i fent peinetas als ciutadans que protestaven pels carrers de la ciutat. Les bajanades prosseguiren amb l’arribada al monestir, on els tècnics aragonesos van desembalar algunes de les obres per tal que els polítics de torn poguessin fer-se la foto. Desoïren, així, els protocols internacionals de conservació-restauració que recomanen entre 24 i 48 hores d’aclimatació al nou destí abans d’obrir els embalatges. Encara no satisfets, van col·locar una de les tres caixes sepulcrals gòtiques, policromades i delicades en extrem, al davant d’una columna de climatització domèstica que impulsava aire a raig. El desastre estava servit, perquè mesos després van haver de protegir les caixes amb campanes de metacrilat en adonar-se que la policromia feia crestes i aixecaments pels alts i baixos d’humitat relativa i temperatura. El rebombori inicial de visites va provocar un efecte sensacional, inèdit en la història de l’Església a nivell mundial: les monges de Betlem que vivien rellogades a Sixena van fugir esperitades per l’arribada de les obres d’art i els turistes. Ara, si vostès hi van, no podran admirar les peces perquè estan tancades, i les visites al monument les fan voluntaris triats per l’Orde de Malta. Curiós que en un edifici on s’hi han abocat infinitat de calés, de tots, la intermediació amb el públic acabi sent gestionada per integristes religiosos; i curiós, també, que no es remuneri els guies per la feina. Que no cobren els polítics, els advocats i els jutges aragonesos? El que sí que podran veure si hi van és la samarreta que llueixen els voluntaris, amb el logotip de l’orde al pit emulant la creu de Malta que les monges de Sixena duien a l’hàbit. Allò que no duien les monges és la bandera d’Espanya que decora el coll i l’esquena de la samarreta d’aquests guies. Ara sí, i per fi, Sixena és Espanya.