150 grams de Colom
No m’agradaria ser a la pell de José Antonio Lorente, catedràtic de la Universitat de Granada que porta més de vint anys estudiant l’ADN de les suposades restes humanes de Cristòfol Colom, i d’alguns familiars seus, exhumades a la catedral de Sevilla el 2003. Des d’aleshores no ha publicat en revistes especialitzades ni un sol estudi al voltant dels resultats de les seves investigacions i té tota la informació abarrotada com si fos la manilla de bastos. Això va en contra de tota lògica acadèmica, ja que Lorente no ha sotmès els resultats de la recerca al debat habitual amb els col·legues d’ofici. Ha preferit, en canvi, muntar un show lamentable en forma de pel·lícula documental a Televisió Espanyola que va ser vist per més de dos milions de persones el dia de l’estrena. Mitjans d’arreu del món en van plens i el rebombori social ha estat considerable. Lorente ha començat la casa per la teulada, ja que primer publiques la recerca i, després, la divulgues, però ell ho ha fet a l’inrevés. A més, la metodologia i els resultats exhibits a la pel·lícula són profundament especulatius, sensacionalistes i gens concloents. Sense proves evidents, la tesi de Lorente és que Colom era (amb el benefici del “probablement”) un jueu sefardita valencià. No és d’estranyar que li hagin caigut hòsties com a pans des d’universitats americanes, alemanyes i d’altres llocs del món, amb un munt de col·legues indignats pel desprestigi que la pel·lícula pot comportar envers els estudis d’ADN. A Espanya poca gent ho ha qüestionat, ja que darrere del fenomen Colom hi ha una operació de nacionalisme gens banal que fa molts anys que dura. El descubrimiento, la raça, els conquistadores i l’imperialisme espanyol com a teló de fons. No va ser gratuït que la pel·lícula s’estrenés a la televisió nacional el 12 d’octubre, dia de la hispanitat i de les essències pàtries més ràncies. Tinc la sospita que als promotors de l’assumpte no els interessa saber si era català, genovès o portuguès ni gaire cosa més. Era espanyol, y punto pelota. Tot és tan feble i tan fràgil com les suposades restes de Colom trobades el 2003, 150 grams d’ossets minúsculs, brutícia i polsim que Lorente ha anat consumint per fer els seus estudis, que són destructius. Ves a saber què en queda a hores d’ara, del pobre Colom.
