Fang i pals
La dana de València s’ha endut vides i ens ha deixat fang. El desori i desgavell postdesastre han estat colossals i han abastat diferents àmbits. Hem vist com algú llençava un pal a tot un president del govern i encara no se l’ha detingut. Què hauria passat si això hagués succeït a la Catalunya del procés, on centenars de joves han patit judicis infernals per molt menys? I si hagués ocorregut a Altsasu? No només la dana ha portat fang a València, sinó que el rei d’Espanya n’ha dut diversos tràilers amb la seva visita inoportuna amenitzada per elements d’extrema dreta. A prop del Borbó hem vist subéssers, amb nom i cognoms, coneguts per la seva afició a aixecar el braç per aturar taxis. No hi han faltat membres de La Revuelta, una mena de casal neonazi madrileny amb maneres pròpies del populisme falangista. Incís: amb aquest grupuscle hi ha col·laborat recollint aliments la influencer Roro, la tradwife ibèrica de veu dolcíssima com un panellet de coco. Setmanes enrere, quan se la criticava, els defensors afirmaven que simplement era una noia a qui li agradava cuinar per al xicot, Pablo, i que se la deixés en pau. I, és clar, com que ella, pobreta, no té malícia, a l’hora de demostrar solidaritat va del bracet de neonazis. Però ei, que la gent és molt torracollons i que allò important és ajudar i que tant se val si ho fas amb gent que enyora els fons crematoris. Però tornem al tema. A la desfilada reial de Paiporta, el km 0 del drama i la ràbia acumulades, un dispositiu de seguretat ridícul obria pas al monarca entre la multitud. El rei, en un moment donat, i perquè s’acostessin, va fer un gest a uns nois que, oh casualitat, havien quedat dins del perímetre de seguretat. Un duia, també per casualitat, una dessuadora de la División Azul i s’ha sabut que, casualment, era membre de La Revuelta. Res, segur que tot plegat és simple coincidència i que no hem de pensar que aquella passejada formava part d’una escenografia dirigida per la Zarzuela amb l’objectiu de presentar el monarca com algú proper al poble, capaç d’embrutar-se els peus de fang. I segur que tampoc hem de veure fantasmes i creure que algú tenia la intenció perversa de dirigir la ira popular vers Pedro Sánchez que va ser qui, literalment, va endur-se els pals i va haver de fugir cames ajudeu-me.
