Espanyolitzar Catalunya

Hem d’agrair a l’exministre Wert la franquesa i transparència manifestades quan va dir allò de “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”. Perquè en aquesta vida hem de ser considerats amb tots aquells que van de cara i no volen aixecar-nos la camisa o abaixar-nos la roba interior fins als turmells. T’ho fan de viu en viu, sense contemplacions i sense amagar-se. Altres, en canvi, et fan així-així amb una pastanaga davant el nas mentre d’amagatotis van obrint un tub de vaselina. Ho hem vist aquests dies amb la transferència als Mossos d’algunes competències (no pas totes) en ports i aeroports, que ha provocat soroll de sabres a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. El president Illa, el ministre Marlaska i la consellera Parlon han escenificat un sainet entre buf i dramàtic que ha fet quedar Illa com un autèntic guinyol. Després hi ha el tema del 112, el telèfon d’emergències, amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional assumint competències que, a primera vista, no tenen cap altre objectiu que reforçar la seva presència al territori rebel per antonomàsia. I la cosa ha culminat amb la reculada antològica de la Generalitat en el tema de la literatura catalana, que havia de passar a ser matèria optativa en l’ensenyament secundari. Sembla que tot responia a una directriu de Madrid perquè els alumnes poguessin examinar-se de selectivitat a qualsevol lloc de l’estat, una cosa que a Espanya es veu com la més normal del món, però que no deixa de ser una estupidesa supina pròpia de nacionalistes espanyols. Com també ho és, per cert, allò de l’infermer andalús que, després de deu anys a Catalunya, se’n torna a Andalusia solcant el mar de les seves llàgrimes, perquè no li ha sortit de la pebrotera aprendre català. Tot aquest clima d’espanyolitat que mira d’imposar-se sota una pàtina de normalitat i naturalitat no ha fet més que presentar l’actual govern de la Generalitat com una franquícia estrafeta de Paradores Nacionales. El president Illa i algunes conselleres han quedat com uns autèntics ninots. Recuperin les imatges de televisió en què feien declaracions respecte del que hem comentat en aquest article perquè, si s’hi fixen bé, a la part superior veuran una creu de fusta i uns fils blancs que aguanten el cap i els braços del president i les conselleres.