Marxar de Twitter

Un amic que té un Tesla ahir em deia que s’ha comprat un adhesiu en què es llegeix “Vaig comprar-lo abans que Elon Musk es tornés boig”, per posar-lo al cotxe. Tot té a veure amb la deriva irracional del propietari de la marca de vehicles i de la xarxa social Twitter, ara anomenada X, que des que és seva funciona gairebé tan malament com Rodalies. Aquests dies se n’ha parlat molt de la salutació nazi que Musk va fer en un discurs arran de la investidura de Trump, un gest que ha comportat la sortida de Twitter de molta gent. M’ho deia un reconegut escriptor gironí fa un parell de dies, que va donar-se de baixa, indignat, després de veure aquella salutació obscena. El fenomen s’ha generalitzat i fa dies que venia coent-se després que Twitter s’hagi convertit en un cau d’odi i merda a cabassos. Res diferent de la vida, emperò. Fa segles que els éssers humans hem de conviure amb desgraciats i minvats que ens fan la vida impossible, o amb fets i idees que ens horroritzen. Viure és transitar, escollir, decidir i ubicar-se, i en aquesta tria individual podem decidir apartar-nos d’allò que no ens convé. La llibertat és un bé preuat que ens permet configurar el nostre entorn de la manera que més s’ajusta al que som i al que volem, o al que no som ni volem. Per això, marxar de Twitter és una decisió respectable, tot i que a mi em sembla equivocada. Si apliquéssim el mateix criteri tothora i arreu, l’únic que ens quedaria seria aïllar-nos en una cova i donar panís a les gallines. Supermercats que subvencionen fundacions neofeixistes, petrolieres que trinxen l’ecosistema i maten persones, o companyies i bancs que atempten contra els drets humans ens han de fer veure que posar un peu al carrer comporta conviure amb la infàmia. Diferent és quan qui pren la decisió de marxar de Twitter és un ajuntament, una universitat o un mitjà de comunicació. En aquest cas el comportament és pueril i irresponsable, no només perquè tenen una obligació amb els ciutadans, sinó perquè habitualment col·laboren amb empreses, organitzacions o persones que tenen les mans brutes, i ho fan sense donar cops de porta ostentosos a la primera de canvi. Per tant, llibertat individual, sempre i tota. I pel que fa a les institucions, corporacions o mitjans, responsabilitat i servei a les persones.